Nascuda a Vallirana, Anna Roig és llicenciada en Periodisme per Blanquerna- Universitat Ramon Llull. Ha treballat al departament de Recerca de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, a la revista Foc Nou, ha viscut quatre anys a Madrid, treballant a la Fundación Entreculturas, els dos últims com a responsable de Comunicació, Campanyes i Socis.

Els darrers anys ha estat treballant en l’àmbit de la comunicació en el tercer sector, tasca que ha desenvolupat a Càritas Diocesana de Barcelona com a cap de Comunicació i Relacions Institucionals, ha estat membre de la Junta Directiva de la Taula del Tercer Sector. També ha estat directora de Comunicació de la Basílica de la Sagrada Família. Actualment, és directora de Comunicació i Relacions Internacionals a Blanquerna – Universitat Ramon Llull.

Com ha influït la seva experiència com a cap de comunicació a Càritas Diocesana de Barcelona en la seva manera d’enfocar la comunicació a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna? 

Diria que ha estat com un bumerang: d‘anada i tornada. Em vaig formar a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna-Universitat Ramon Llull i assignatures com Història del Pensament Contemporani, Ètica o Periodisme Religiós juntament amb tota la proposta no acadèmica en l’àmbit social em va oferir viure experiències i provocar reflexions que sense adonar-me’n em van anar forjant. Ara és com si tornés a casa, havent passant vint anys en el camp professional i posant en pràctica tot el que vaig aprendre a la facultat i en tots els llocs on he tingut la sort de treballar. Haver passat per Càritas actualment m’ajuda a fer una comunicació més humana i esperançada.

Quins són els principals reptes que afronta la comunicació en l’àmbit de l’educació i la gestió de la comunicació en una facultat com Blanquerna? 

 El primer és donar una informació veraç del que oferim, amb una comunicació i un màrqueting molt honest, perquè s’han d’utilitzar totes les tècniques al teu abast. En segon lloc, la proposta de Blanquerna té clarament dos eixos: equipar al futur estudiant per al canvi, a través de tota una sèrie de competències personals i professionals, i explicar que l’important és com en sortiràs de preparat holísticament, a través de la personalització. A Blanquerna, els professors saben el teu nom i et coneixen. Totes les universitats tenen i ofereixen un bon nivell acadèmic, la diferència i la superioritat és en el valor afegit que aporten a l’estudiant. I jo això a Blanquerna ho vaig viure en pròpia pell com a estudiant, i ara, com a professional. 

Com valora el llegat del papa Francesc?

Penso que hem tingut un gran Papa, que amb un llenguatge senzill i amarat d’evangeli, ha connectat amb els creients i també amb no creients, i en això ell mateix ha estat un Papa de frontera i de frontissa. Ens deixa un llegat d’estar al costat dels pobres, els “descartats” de la societat, que a través de paraules i de gestos (com el lavatori de peus del Dijous Sant a presos) ens indica una manera de fer i ser en l’Església. 

En el missatge per a la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials el papa Francesc (a.c.s.) instava els periodistes a ser comunicadors d’esperança, a desarmar la comunicació i purificar-la de l’agressivitat…

 M’agrada molt aquesta expressió de “comunicadors d’esperança”, i és el que més gaudeixo de la comunicació institucional, que em permet comunicar elements germinals que apunten a la utopia, és a dir, posar el focus a notícies que pels grans mitjans poden passar desapercebudes. 

En la seva opinió, quina és la importància de la comunicació en la promoció de la justícia social i la solidaritat, especialment en el context de Càritas? 

 En els onze anys que vaig ser a Càritas com a treballadora, vaig aprendre molt. Una de les coses que vaig tenir més present era que ens movíem sempre en un triple moviment: fer-nos càrrec de la realitat que vivíem, carregar-la i encarregar-nos-en. El que intentàvem des de comunicació sobretot era conèixer de primera mà què estaven vivint les persones que ateníem i fer partícips a través de la sensibilització i la denúncia a tota la comunitat per eixamplar la base social per encarregar-nos-en plegats.  

Quins consells donaria als joves que volen dedicar-se a la comunicació en l’àmbit social i solidari?

Soc més d’acompanyar que de donar consells… En tot cas, aquests joves amb aquesta vocació comunicativa i social sempre necessiten poder contrastar amb altres les seves inquietuds, i per tant, si algun jove vol fer un cafè, aquí estic.