L’Ascensió de Jesús al cel ens la representem sempre des del punt de vista de la tradició jueva: Déu és al cel, i l’infern al fons del fons. És la imatge que fan servir també les lectures d’avui: Lluc en l’inici dels Fets dels Apòstols (la primera lectura), el salm responsorial, i la carta als Efesis de Pau. És una imatge didàctica potent i que enllaça amb una altra imatge ben pasqual: Jesús en la seva mort baixa als inferns, pren de la mà Adam i Eva i s’enlaira amb ells. Només cal recordar el text magnífic d’aquella homilia que es llegeix en l’Ofici de Lectura de Dissabte Sant: “L’enemic et va treure de la terra del paradís, però jo et reintegraré no pas al paradís, ans al soli celestial. L’enemic et privà de l’arbre de la vida, però vet aquí que jo mateix, la vida, m’he fet u amb tu.” L’escena és molt bellament expressada en les tan conegudes pintures de l’església de Sant Salvador de Cora, a Istanbul.

Però el mateix Lluc sacseja aquesta verticalitat: “Homes de Galilea, per què us esteu mirant el cel?” I és que el que celebrem en l’Ascensió és l’encontre joiós de Déu amb tots nosaltres, un encontre a través de Jesucrist i un encontre capaç de superar el pecat, el mal i la mort pel camí de l’Amor. L’Ascensió és, doncs, una manera més d’expressar la Pasqua. I, com molt bé diu Lluc, no es tracta només de mirar el cel, en una dimensió escatològica i esperançada, sinó sobretot de contemplar el present ara i avui.

L’evangeli de Mateu (28,16-20) ho sintetitza molt bé: és una afirmació de l’autoritat de Jesús ressuscitat (“Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra”), és un enviament universal, a tots els pobles de la terra sense exclusió (ja no és només per a elegits, sinó per a tothom) i una definició de la missió de l’Església, que no és altra que transmetre el missatge de Jesús: “Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat.” I acaba amb una altra afirmació que desafia la temporalitat: “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.” I amb aquestes paraules finalitza també l’evangeli de Mateu.

L’Ascensió, doncs, ens fa mirar cap amunt, però sobretot ens fa mirar al nostre entorn. La resurrecció de Jesús ens inclou a nosaltres i a les persones que ens envolten. No importa la nostra petitesa ni la nostra condició: a tots els evangelis es proclama que els pobres són els primers. De les comunitats cristianes s’espera que ho proclamem als quatre vents amb alegria, coherència i de forma entenedora. Jesús ens hi continua acompanyant.