La Bíblia és plena d’històries d’amor, i també de desamor! Però el que és nou en la fe d’Israel és que Déu vol una relació d’amor amb el seu poble. És el primer manament! Estima Jahvé, el teu Senyor… (Dt 6,4), que es tradueix en el seu equivalent: estimar el pròxim (Lv 19,18).
Però, què té de nou el missatge de Jesús? L’amor que Jesús proposa és total, incondicional i gratuït. És una imitació de l’amor de Déu, que fa sortir el sol i fa ploure sobre justos i pecadors. Té alguns trets que podem esbrinar als evangelis. Primer, és un amor fidel i per sempre, sobretot en la parella (Marc 10,1-10). Segon, és un amor que perdona sempre (Mateu 6,14). Tercer, aquest amor arriba fins i tot a l’enemic, refusant la venjança i cercant la reconciliació (Mateu 5,44). Estimar els enemics és una prova de maduresa en l’amor.
Però hem d’anar a l’evangeli de Joan per escoltar les paraules més profundes i agosarades de Jesús sobre l’amor. A Joan 13,34 i 15,12, Jesús dona el seu manament nou: l’únic, que els abasta i supera tots. Estimeu-vos uns als altres com jo us he estimat. Ni tan sols esmenta Déu! És universal, tothom el pot seguir. Però la novetat és el “com”: estimar-nos com Jesús estima, és a dir, com aquell que dona la vida per als amics. Donar la vida, gastar-nos per servir, ajudar, escoltar, tenir cura, donar afecte i tendresa… La clau és l’entrega: vessar la vida apassionadament, donant-nos als altres. Jesús no sols va ensenyar: ho va mostrar amb la seva vida i amb la seva mort. El Pare, ressuscitant-lo, va dir la última paraula. L’amor és més fort que la mort i brolla del Senyor de la Vida.
