La primera frase de l’Evangeli d’aquest diumenge ens dona una mica de llum sobre el misteri de la Santa Trinitat: “Déu estima tant el món.” Sí, perquè Déu és Amor (1Jn 4, 8.16) i només l’Amor amb majúscules pot explicar allò que és inexplicable.
La fe de l’Església, la teologia, la fonamentació bíblica ens presenta un Déu en tres persones, la Trinitat en una unitat indivisible: Pare, Fill i Esperit Sant. El Déu que és, que era i que ha de venir. El Déu etern que abasta tota la història, des de la seva creació fins a la seva consumació a la fi dels temps. Un Déu que estima tant aquest món “que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna” (Jn 3,16). I un Fill que, com hem celebrat aquests darrers dies, ens deixa el seu Esperit, el Paràclit, el Defensor, perquè no siguem orfes, sinó que ens il·lumini i ens guiï cap al coneixement de la veritat sencera (Jn 16,13).
El nostre Déu Trinitat és el Déu que salva. L’Evangeli és clar: no ve per condemnar el món, sinó per salvar-lo gràcies al seu Fill (Jn 3,17). Perquè l’Amor salva, l’Amor és generador de vida, l’Amor només pot associar-se al bé. Així ho veiem en el suprem acte d’amor, quan el Fill, clavat a la creu, posa el seu Esperit en les mans del Pare (Lc 23,46) i, amb aquest amor total, venç la mort i ens dona la Vida.
Un Déu únic en tres persones… L’Evangeli ens presenta els moments més significatius de la vida terrena de Jesús amb aquesta presència trinitària: des del seu baptisme al Jordà, passant per la intimitat de la seva pregària al Pare, la seva força guaridora… fins, com hem dit, el moment suprem de lliurar la seva vida. Sempre hi és present el Pare, el Fill i l’Esperit Sant.
El lema de la Jornada pro Orantibus d’enguany també ens recorda aquesta dimensió: “Per qui ets?” Perquè es tracta de l’ésser, de l’essència més fonda del nostre ésser, d’aquest nucli sagrat que tots tenim com a criatures de Déu. I aquest ésser de Déu s’identifica amb l’Amor. Per això nosaltres també estem cridats a viure en aquesta comunió de vida amb Déu i amb els germans. Per això el manament d’estimar-nos els uns als altres. Com Jesús, amb el Pare, en l’Esperit.
La Santa Trinitat és ben present en tota celebració eclesial. Ens reunim i ens senyem en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Les pregàries de l’Església conclouen amb aquesta lloança a la presència trinitària enmig nostre. En el Credo, confessem la nostra fe en el Déu Trinitat. Lloem, doncs, aquesta presència viva i real que ens envolta i que ens fa viure en la dimensió de Déu, un Déu que estima tant, molt!, el món.