Déu, “donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor” (Rm 5,5). Aquesta és la bona i la gran notícia de la comunió en l’amor entre el Pare, el Fill i l’Esperit Sant, amor que ens ha estat comunicat i del qual participem. Hem d’agrair que Déu s’hagi fet conèixer, un Déu que es caracteritza per la seva iniciativa en l’amor i per poder experimentar nosaltres el goig de ser estimats per ell. Podem dir amb certesa: hem conegut l’amor que Déu ens té! El seu amor és font de comunió entre nosaltres.
Per això, el projecte d’amor de Déu manifestat en Jesús sobre la humanitat arribarà al seu acompliment. Serà així perquè és totalment obra seva. El nostre esforç ha d’orientar-se envers la consecució d’un món de relacions humanes imperades per l’amor, una societat en la qual la convivència sigui el resultat d’un treball solidari a favor dels més necessitats, unes famílies en les quals l’amor, la confiança, la comprensió i el perdó són el clima diari de bon enteniment i font de felicitat. Siguem “imatge” del Déu amor perquè el món cregui. Donem gràcies a Déu, perquè la nostra vida sigui un signe viu del seu amor, un reclam de confiança i una paraula d’esperança, ja que “l’esperança no pot defraudar ningú” (Rm 5,5).
Facem que la presència de Déu sigui un alè que s’estén per tot l’univers, un impuls d’amor, de llum i de pau sobre la terra. Animats per aquest alè, se’ns empeny a viure una comunió amb els altres i som duts a fer realitat l’esperança d’una pau en la família humana, fent que aquesta pau i aquesta esperança resplendeixin entorn nostre! Fem-ho tot en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, comunió d’amor també en nosaltres!
