Este estiu he visitat una bona amiga que treballa al Perú, un gran país en extensió, en natura, en qualitat humana i en cultura. Com a educadora que soc, sentia força interès per conèixer la vida docent en contextos i realitats diferents de la nostra. A Juliaca —a l’Altiplà—, amb el suport de la solidaritat italiana, Mans Unides de Tortosa i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, hi ha l’escola Giordano Liva.
Amb 16 anys de recorregut, ara sota l’empara de l’associació Musiuq Illary, la qual va néixer per iniciativa d’algunes persones vinculades a l’Associació dels Amics del bisbe mataroní Mons. Joan Godayol, per continuar l’obra de promoció humana i enfortiment de la dignitat d’homes i dones dels pobles quítxua, aimara i selvàtic. L’escola fa possible l’educació a infants i adolescents, com tantes altres iniciatives cristianes i compromeses especialment en aquells barris o nuclis en què és difícil l’escolarització.
Passejant per les aules, el pati, el menjador o la biblioteca era inevitable pensar en les nostres escoles. No vaig voler caure en el parany de les comparacions entre unes i altres. Tanmateix, l’entusiasme i la professionalitat amb què Fredy, Elizabet i el pare Luis ens explicaven el seu projecte educatiu em van fer pensar en mi mateixa i en alguns altres mestres i professors quan caiem en el desànim i el pessimisme, quan ens queixem —no diré que de vegades amb raó— de l’administració, de la manca d’interès dels alumnes, la desconfiança d’algunes famílies, de la falta de recursos.
Els nostres amics de Juliaca creuen que l’educació és fonamental per al progrés i el desenvolupament integral de la societat; en tots els àmbits: el cultural i intel·lectual, l’econòmic i social, la justícia i els valors humans i espirituals.
Viuen la seua tasca docent com un compromís que transforma la vida de l’alumnat, implica les famílies i millora l’entorn. Treballen amb constància i esperit innovador per tal que tots siguen corresponsables de la seua escola. Els xiquets i els adolescents s’encarreguen de mantenir les aules i els espais nets i ordenats, sense esperar que tot ho face el personal de neteja. Senten l’escola com una llar.
L’escola Giordano Liva traspua alegria, il·lusió, optimisme, com les nostres escoles. Per això, més enllà del que ens diferencia, cal trobar els punts comuns amb les altres escoles, que ens donen una nova alenada fresca per seguir endavant amb una vocació tan important com la nostra.
Comencem, doncs, amb esperança este nou curs. Quan arribarà el fred de l’hivern, vindran a la meua memòria els xiquets i xiquetes que, amb l’abric, el chullo i la manta, assisteixen contents a la seua escola i m’animaran en la meua tasca educadora.
