El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, ha signat aquest dimarts, 28 de juliol, tres decrets, un dels quals estableix una nova configuració dels arxiprestats de la diòcesi, que passaran de tretze a sis. Com ha explicat el mateix bisbat, aquesta reestructuració té l’objectiu d’adaptar l’organització pastoral a la realitat actual de la diòcesi, tenint en compte el nombre de preveres, la vida de les comunitats cristianes i els reptes de la missió evangelitzadora.
La reorganització és fruit dels treballs de la Comissió diocesana d’estudi per a la reorganització territorial, coordinada pel vicari episcopal Mn. Jordi Reixach i integrada per Mn. Miquel Àngel Ferrés, Mn. Miquel Oliveras i Mn. Enric Roura.
Els sis nous arxiprestats
Amb la nova organització, la diòcesi de Girona passa de tretze a sis arxiprestats, tots ells sota l’advocació de la Mare de Déu:
- Arxiprestat de la Mare de Déu dels Àngels, que integra els antics arxiprestats de Girona-Salt i dels Àngels-Llémena.
- Arxiprestat de la Mare de Déu de la Misericòrdia, format pels antics arxiprestats de la Tordera i del Maresme.
- Arxiprestat de la Mare de Déu de la Salut, que agrupa els territoris de l’Alt Empordà Interior i de l’Alt Empordà Marina.
- Arxiprestat de la Mare de Déu de la Font Santa, integrat pels antics arxiprestats del Montgrí-la Bisbal i de la Costa Brava Centre.
- Arxiprestat de la Mare de Déu del Collell, que uneix els territoris de l’Alt Fluvià i de Banyoles.
- Arxiprestat de la Mare de Déu de Farners, format pels antics arxiprestats del Ter-Brugent, de la Selva i de Farners-Montseny.
Els tretze arxiprestats existents fins ara quedaran suprimits amb l’entrada en vigor del decret. Durant el període transitori, els actuals arxiprestes continuaran exercint provisionalment les seves funcions de manera mancomunada dins dels nous àmbits territorials fins al nomenament dels nous responsables.
Consulta per elegir els nous arxiprestes
El segon decret signat pel bisbe fra Octavi regula el procediment de consulta previ al nomenament dels nous arxiprestes. D’aquesta manera, durant el mes d’octubre se celebraran reunions en cadascun dels sis nous arxiprestats amb la participació dels preveres i diaques amb nomenament pastoral en aquell territori.
Mitjançant votació secreta podran proposar el nom d’un prevere del mateix arxiprestat que considerin idoni per exercir aquest servei. El resultat d’aquesta consulta tindrà caràcter consultiu i serà valorat pel bisbe, que efectuarà els nomenaments d’acord amb el que estableix el Dret Canònic. Els nous arxiprestes seran nomenats per un període de tres anys.
Continuïtat del Consell Presbiteral
Finalment, el tercer decret estableix una disposició transitòria relativa al Consell Presbiteral. Atès que la representació dels seus membres depèn de la configuració territorial dels arxiprestats, l’actual Consell Presbiteral continuarà exercint les seves funcions fins que s’hagin nomenat els nous arxiprestes i es puguin convocar les eleccions per constituir un nou Consell adaptat a la nova realitat territorial de la diòcesi.