Amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, que se celebra el pròxim 9 de juny, l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, ubicat al monestir de Poblet, convida la ciutadania a descobrir el valor de la memòria documental i el patrimoni històric del país amb una jornada de portes obertes i activitats divulgatives.
Sota el lema “Obrim les portes de la memòria”, l’equipament oferirà als visitants l’oportunitat de conèixer l’exposició Els fonaments de l’autogovern. Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, una mostra que ens descobreix la creació d’un patrimoni documental que acull més de dos milions de pàgines de documentació que tracen una línia de continuïtat entre la Generalitat de Catalunya establerta l’any 1931 i la institució restablerta el 1977.
Es tracta dels fonaments palpables del nostre autogovern actual i constata la voluntat diària dels catalans de governar-se amb institucions pròpies, com també l’esforç tenaç per assolir-les i mantenir-les. Durant la jornada també es podrà visitar una mostra de cartells polítics del president Josep Tarradellas, que permetrà aproximar-se al context polític i social de la Guerra Civil a través del llenguatge gràfic i propagandístic.
L’activitat tindrà lloc de manera ininterrompuda entre les deu del matí i les quatre de la tarda del mateix dia 9 de juny. L’activitat s’emmarca dins la commemoració internacional promoguda pel Consell Internacional d’Arxius (CIA/ICA) que se celebra arreu del món. Com cada any els arxius catalans se sumem a aquesta iniciativa amb la Setmana Internacional dels Arxius, una programació d’activitats adreçada a tots els públics amb la voluntat de posar en valor el patrimoni documental, apropar-lo a la ciutadania i donar-lo a conèixer.
Aquesta celebració vol posar en relleu la importància dels arxius com a garants de la memòria col·lectiva, la transparència, els drets de la ciutadania i la preservació del patrimoni documental. És també una oportunitat per reivindicar la tasca dels professionals dels arxius i la seva funció essencial en la conservació i difusió de la nostra història.
L’Arxiu Tarradellas, dirigit per Núria Gavarró, és un espai cultural i històric de referència al país. Llegat pel president Tarradellas al país i dipositat a Poblet, és un testimoniatge imprescindible per a l’estudi dels últims cent anys de la història de Catalunya. Després de la mort de Tarradellas (1988) i de la seva esposa Antònia Macià (2001), l’arxiu —que duu el nom de la filla— va quedar a cura de la comunitat monàstica, tal com establia el conveni de donació de l’any 1981 signat pel mateix president i per l’abat Maur Esteva. Un Patronat presidit per l’abat del monestir, que és el màxim responsable de l’arxiu, té per funció vetllar per l’acompliment del conveni.
L’arxiu llegat pel 125è president de la Generalitat de Catalunya abasta dos milions de pàgines de documentació, de les quals destaquen les cartes escrites o rebudes que Tarradellas va anar aplegant durant la seva vida, les fotografies de les Indústries de Guerra o la seva biblioteca personal, amb milers de llibres dels quals cal destacar els referents a la Guerra Civil.
Al llarg dels anys, els fons de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià s’han vist incrementats amb 36 fons documentals, la majoria pertanyents a personalitats contemporànies al president Tarradellas i 14 col·leccions documentals, que completen l’època històrica que abasta la documentació de l’arxiu del president (Guerra Civil, Exili i restabliment de la Generalitat de Catalunya), dels quals cal destacar el fons de Lluís Gausachs, secretari personal seu durant vint-i-dos anys; el de Jaume Miravitlles, comissari de Propaganda de la Generalitat durant la Guerra Civil; els fons personals dels periodistes Carles Sentís i Ramon Barnils; el dels polítics Carles Andreu Abelló, Josep M. Bricall, i Manuel Ortínez, que van desenvolupar un paper important durant la Generalitat restablerta; el fons de Joan Antoni Samaranch, el de l’historiador Paul Preston, autor de diverses obres sobre la història contemporània d’Espanya o del general Domènec Batet, afusellat per Franco.
D’altra banda, el Palau de l’Abat també conserva l’Arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli. Es tracta d’un conjunt molt complet d’arxius nobiliaris de les famílies mes antigues i representatives de la Catalunya Medieval, i alhora, dels primitius comtats catalans sobirans. El fet que es trobin junts per a la consulta l’Arxiu Tarradellas i l’Arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli, permet conèixer als investigadors la llarga història de Catalunya.