«Com es fa un cristià avui?», es pregunta Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona i president del Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC) de Catalunya i les Illes Balears. «Des que neixes i fins als 14 anys és moment de donar resposta a aquesta qüestió», afegeix ell mateix.
Malauradament, el procés d’iniciació a la vida cristiana que va dels 0 als 14 anys no és tan lineal com es voldria i pateix interrupcions. D’una banda, perquè cada vegada més els infants arriben a la catequesi de Primera Comunió «en blanc», sense cap mena de base religiosa. De l’altra, perquè un cop feta la Primera Comunió molts infants solen desaparèixer de la catequesi i interrompen així el procés d’iniciació a la vida cristiana. Les dades ho posen en evidència: l’any 2014 es van celebrar a les deu diòcesis catalanes un total de 20.831 primeres comunions, mentre que les confirmacions van ser 6.653.
Com fer que els infants, un cop celebrada la Primera Comunió, prossegueixin en el procés d’iniciació a la vida cristiana que ha de culminar en la Confirmació? Aquesta és la pregunta del milió. Per donar-hi resposta algunes diòcesis com Girona han instituït, durant la catequesi de Seguiment, la Professió de Fe.
«Després dels dos anys de catequesi de Primera Comunió i dels dos cursos de Seguiment, segueixen dos anys més de formació on els nois i noies fan la seva Professió de Fe que els seus pares van proclamar, en nom seu, el dia del seu Baptisme», explica Carme Rodríguez Reverté, coordinadora de la Catequesi de Seguiment de les parròquies de Cassà de la Selva i Llagostera.
El nou catecisme Testimonis del Senyor vol ser una ajuda per evitar precisament que passin tants anys entre la celebració de la Primera Comunió i la Confirmació, sempre això sí que es faci de manera continuada. És a dir, el nou Catecisme preveu dos itineraris: el Projecte Sí per als 11-12 anys i el Projecte Do per als 13-15 anys.
El sacerdot Joan Àguila, rector de set parròquies tarragonines i molt avesat en la Pastoral de Joves anima a «no posar l’accent ni en la durada del procés ni en l’edat de la recepció de determinats sagraments, sinó a centrar-se en el procés maduratiu i de fe dels adolescents i acompanyar-los durant aquesta etapa». Tampoc no l’amoïnen les dades de les poques confirmacions a casa nostra, ja que «el que realment ens ha d’interessar és si els pocs o molts que intentem acompanyar fan un procés real d’iniciació cristiana».
