“No tinc por de l’administració Trump ni d’alçar la veu per proclamar el missatge de l’Evangeli. És el que crec que estic cridat a fer i el que l’Església està cridada a fer. No som polítics. No busquem fer política exterior, com ell en diu, amb la mateixa perspectiva que ell podria entendre. Però sí que crec que el missatge de l’Evangeli, ‘feliços els pacificadors’, necessita ser escoltat pel món d’avui.”

El dilluns 13 d’abril, en el vol camí a Algèria, el papa Lleó XIV va respondre amb aquestes paraules les diatribes que hores abans li havia llençat el president estatunidenc Donald Trump. El Papa pujava al ring dialèctic, però precisament per marcar-hi una distància. El jesuïta Antonio Spadaro en va fer una anàlisi diàfana: “Quan el poder polític s’acarnissa contra una veu moral, és perquè no pot contenir-la.”

Reblant el clau, el vicepresident J. D. Vance va esgrimir la teoria de la guerra justa. Doncs bé, aquestes declaracions de Vance no únicament han estat replicades per l’episcopat dels Estats Units, sinó que han motivat un editorial del portal Vatican News, signat per Andrea Tornielli, director editorial del Dicasteri per a la Comunicació.

Tornielli es remet al magisteri de pau dels Pontífexs dels darrers cent anys, per concloure que “cada cop és més difícil la possibilitat que hi hagi una guerra justa”, a tenor del poder destructiu incontrolable de les guerres actuals amb el desenvolupament de la tecnologia i de les armes nuclears.

El primer que va fer Lleó XIV en ser elegit el 8 de maig del 2025 va ser fer una crida a una pau desarmada i desarmadora. Contínues han estat les crides a la pau en tots els conflictes que tenallen el món, com ho estan sent en el viatge apostòlic a l’Àfrica. “No hem d’inventar la pau”, diu Lleó XIV, “l’hem d’acollir, acceptant el pròxim com a germà i com a germana”.