Explicava el papa Francesc, a la seva autobiografia Esperança, que a finals d’octubre del 1957, quan ell tenia 21 anys, els metges li van trobar tres quists grans al pulmó, i li van dir que era imprescindible intervenir-los. Li van extirpar el lòbul superior del pulmó dret. “L’operació va ser un èxit, però el dolor estava lluny d’haver acabat”, rememorava Francesc.
60 anys després, al seu successor, el papa Lleó XIV, de 71 anys, li han hagut d’extirpar el lòbul inferior del pulmó dret, amb la benvinguda diferència que gràcies als avenços de la ciència el dolor ha estat molt menor. L’endemà de la intervenció, el pneumòleg Miquel Ferrer explicava a Ràdio Estel els beneficis de la tècnica videoassistida que s’havia practicat al Pontífex: “En resulten moltes menys seqüeles en termes de dolor, ajuda en termes de rapidesa de recuperació, i fa que s’escurcin els temps d’estada a l’hospital.”
L’experiència de la malaltia i del dolor és personal i intransferible, però Francesc ens va deixar algunes lliçons de vida: “El dolor no és una virtut, però la manera com l’experimentes pot ser virtuosa”, “Qualsevol intent per alleujar el dolor aconseguirà resultats parcials si no es basa en la transcendència”. I recordava amb molt d’afecte les paraules que li havia dit una religiosa i que poden ser d’ajuda per a tots els cristians: “Estàs imitant Jesús.”
En aquests moments de malaltia i de dolor del papa Lleó XIV, ens unim en pregària amb tota l’Església catòlica per la seva recuperació. I així com aquella experiència va portar el papa Francesc a prendre la decisió d’entrar com a novici a la Companyia de Jesús, estem segurs que també en el cas de Lleó XIV el portarà a continuar escrivint noves sendes en el camí de l’Església.