Ahir l’agenda del Sant Pare, en aquesta tercera parada del viatge apostòlic que l’ha portat per l’Uruguai, l’Argentina i ara el Perú, va anar ben carregada de trobades, públiques i privades, en un país que, tal com va expressar el primer dia, sent com “casa” seva.
A primera hora del matí, el Papa es va trobar amb els bisbes del Perú. Va començar el discurs en to de broma, adreçant-se als presents com “Eminències, Excel·lències, Monsenyors”, i tot seguit va canviar de registre, amb una proximitat absoluta: “Estimats germans!”, va exclamar, una manera de recordar que, abans de tot, són germans en la fe i en el ministeri.
En aquest ambient de familiaritat, va explicar que alguns havien estat com els “Tomàs” de l’Evangeli, aquells que no creuen fins que no veuen. El Papa va agrair les paraules que un dels bisbes li havia adreçat en nom de tots, juntament amb la pregària per la recuperació de la seva salut, tenint en compte que recentment va ser operat d’un càncer al pulmó. I va afegir: “Alguns saben que hi havia aquells ‘Tomasos’ que deien: ‘ell no vindrà’; ‘no serà capaç’. Però Déu és gran i la seva Gràcia és més gran que tots nosaltres. I de veritat estic molt feliç d’estar aquí entre vosaltres”. Un encontre on el missatge central va girar entorn el lema del viatge apostòlic en aquest país “Obrir el cor”. Seguidament, va celebrar l’hora mitja a la basílica Catedral de Sant Joan Apòstol i Evangelista de Lima.
Els desafiaments i les esperances del poble peruà
Al mateix matí, ja a les 11.30 h, davant la plaça de la catedral de Lima, el successor de Pere va participar en la trobada sobre els desafiaments i les esperances per al futur del poble peruà, un poble que, precisament, ell coneix profundament. Un dels fils conductors va ser que els reptes no es poden abordar per separat: “La família, la diversitat cultural, el món del treball i la condició de les dones formen part d’una mateixa realitat humana en profunda interdependència”, expressava. Per entendre-ho, va proposar la Doctrina Social de l’Església, que posa al centre de qualsevol organització social, econòmica i política la persona humana, creada a imatge de Déu i “dotada d’una dignitat infinita”.
En aquest context, seguint la línia del seu pontificat però alhora coneixedor de la realitat peruana, va parlar també de les dificultats que afronten les famílies, com l’impacte digital, i va tractar el paper del món empresarial com a constructor del bé comú, l’educació dels infants i la manera de comprendre la diversitat cultural, entre d’altres qüestions.
“Viure en la veritat del nostre ésser home i dona no justifica la desigualtat en la responsabilitat de les tasques domèstiques, ni la subordinació d’un cònjuge a un altre”
Les paraules més contundents van ser en referència a la família, que va reconèixer que “els canvis culturals han modificat els rols tradicionals d’homes i dones”. Va defensar que “Déu ha creat l’ésser humà home i dona”, però va deixar clar que això no justifica res de l’altre món: “Viure en la veritat del nostre ésser home i dona no justifica la desigualtat en la responsabilitat de les tasques domèstiques, ni la subordinació d’un cònjuge a un altre”. Com va expressar, tots dos són corresponsables en la construcció del futur de la societat.
Va destacar també les mares que sovint pateixen i es troben “soles per tirar endavant els fills”, i va voler donar les gràcies de manera especial a aquestes dones -mares, ties, àvies- que, amb “gran valentia”, transmeten a les generacions futures la fe i l’esperança amb l’exemple de la seva vida.
“Valorem les dones! Protegim i respectem les nenes!”
Per altra part, una de les crides més fortes va ser també la de protegir la dignitat de la dona. El Papa va assenyalar que les dones en situació de pobresa, o de comunitats indígenes i afroamericanes, poden patir fins i tot una “doble marginació”, i que la violència contra les dones, que podrien ser les “nostres àvies, mares, germanes o filles”, “continua sent una realitat que fereix la humanitat sencera”. I va llançar una crida “vehement“, adreçat no només als creients sinó a “tot home i dona de bona voluntat”: “Valorem les dones! Protegim i respectem les nenes!”.
Trobada amb víctimes d’abusos
Ja a la tarda, poc després de les 16.30 h, a la Nunciatura Apostòlica, Lleó XIV es va reunir amb sis persones que havien patit abusos per part de membres del clergat i d’institucions eclesials al país, algunes de les quals eren “antigues integrants de grups lligats al Sodalici de Vida Cristiana”, segons va informar la Sala de Premsa de la Santa Seu.
Després d’una breu salutació a la capella, el Papa va rebre cadascuna personalment i va escoltar les seves històries de “sofriment i dolor”. Van reflexionar plegats sobre com afavorir un “canvi de mentalitat a través de l’escolta de les víctimes, la recerca de la veritat, els camins de guarició i el compromís de crear entorns segurs”. En acomiadar-se, el Papa els va agrair el valuós testimoni i va expressar “la seva proximitat”, també envers “les víctimes que no havia estat possible trobar, abans d’impartir-los la seva benedicció”. Tal com es va informar en el comunicat, la trobada va durar més d’una hora. Uns encontres privats que estan entrant dins l’agenda papal en pràcticament tots els seus viatges apostòlics, encontres que va començar tenint a Madrid, després en el seu viatge a França, els últims dies també a l’Argentina i, ara, al Perú.
“Atreviu-vos a seguir-lo” a la vetlla per als joves
El dia va acabar amb la vetlla de pregària amb els joves, en què va poder dialogar amb joves que li van presentar les seves dificultats i aprenentatges. Entre ells, el de l’Emily Milagros, que col·labora en la Pastoral Juvenil, que en un moment de la seva vida on va tenir una creu especialment gran, amb la pèrdua de moltes persones estimades per ella, va expressar: “Vaig entendre que la fe no fa que el dolor desaparegui per art de màgia, sinó que ens ensenya a viure’l acompanyats”.
També Milagros va parlar de tots aquells que tenen la responsabilitat d’animar i coordinar grups, “que a vegades caiem en la trampa de creure que hem de ser forts tot el temps” i que “hem de carregar tot sols”. Ella mateixa va expressar una reflexió que es va fer: “oblidem que nosaltres també som ovelles que necessiten un pastor, i que la comunitat no és només un lloc on entregar-nos, sinó l’espai segur on Déu ens permet deixar-nos sostenir pels germans”.
En el moment de la seva intervenció, Lleó XIV va reflexionar al voltant de tres paraules: passió, vocació i amistat, seguint el fil, també, del que li havien compartit els testimonis de joves.
Primerament, sobre la passió. El Papa va recordar que la passió és allò “que estimem intensament, que desperta el nostre entusiasme i ens mou a donar el millor de nosaltres mateixos”, però que també evoca “el sofriment, les experiències que semblen apagar les nostres ganes de continuar endavant”. Una de les frases més colpidores va ser quan va demanar als joves que no es conformin amb viure seguint el que altres esperen d’ells: “Déu us ha creat capaços de fer un bé que ningú més no podrà fer exactament de la mateixa manera”.
Tots, però, estan cridats “a posar les seves capacitats al servei dels altres”
Pel que fa a la vocació, va recordar que tots ens preguntem “què fer amb la nostra vida”, i que hi ha respostes que només descobrim “quan ens atrevim a caminar amb Jesús”. Els va animar a reservar moments de silenci davant del Santíssim, a parlar-li dels seus projectes i a no tenir por de preguntar-li què espera d’ells. “A uns els cridarà al sacerdoci o a la vida consagrada; a altres, al matrimoni i a formar una família”, expressava. Tots, però, estan cridats “a posar les seves capacitats al servei dels altres”.
Finalment, sobre l’amistat, va explicar que, “com més aprenem a estimar Jesús, més capaços som d’estimar com Ell”, i que “de l’amistat amb Crist en neix una de més vertadera amb els altres”. Per això va demanar, sobretot als qui coordinen grups o acompanyen altres persones: “Deixeu-vos cuidar”. Va recordar que també Jesús, a Getsemaní, va voler tenir els amics a prop en l’hora de l’angoixa.
Va tancar amb una invitació: “Atreviu-vos a seguir-lo”. “El Senyor”, va dir citant Benet XVI, “no pren res, i ho dona tot”. I va afegir: “Fieu-vos de Crist!”. Quan va acabar, el sant Pare va tenir l’oportunitat de saludar alguns joves voluntaris que estaven a l’estadi, i el dia va regalar una imatge inèdita: el sant Pare, creuant tot l’estadi a peu, saludant un per un els cantants i saludant també tots els joves que cridaven, emocionats, el seu nom i demanaven una bendicció.
Avui el Papa viatja a Chiclayo, ciutat que porta especialment al seu cor -que fins i tot va mencionar en el seu primer discurs quan va ser escollit com a successor de Pere des del balcó de la basílica. Ciutat on Lleó XIV va ser bisbe i on celebrarà Missa, per primera vegada, des que va ser escollit Papa.