Amb una celebració eucarística a la Mare de Déu de Luján i sota el sol de la primavera argentina, el papa Lleó XIV ha posat avui el punt final a la seva segona etapa d’aquest viatge apostòlic que està duent a terme passant per l’Uruguai, l’Argentina i on avui mateix arribarà al Perú. Més de dos milions i mig de persones s’hi han aplegat per viure l’últim acte als peus de la patrona del país.
A la Missa, el successor de Pere ha fet múltiples picades d’ullet a la “pàtria” -manera com s’hi refereixen- que l’ha acollit, agraint a Déu, primerament, l’oportunitat de trobar-se “amb aquest poble tan estimat, que obre les seves portes a tothom”. Una Argentina, com ha expressat, que comparteix el pa i la música, “on sempre hi ha un lloc a taula per a qui arriba”, amb un temps gratuït per conversar “entre mate i mate” i “una mà estesa per a qui ho necessita”. Els primers aplaudiments forts han arribat, per això, just després, quan ha recordat el seu predecessor, que ha tingut múltiples mencions al llarg d’aquesta estada: “Avui, a la Casa de la nostra Mare de Luján, el meu record es dirigeix d’una manera especial al nostre estimat papa Francesc, que sempre va portar la ‘Patroncita morena’ al cor”.
Lleó XIV ha construït l’homilia com un itinerari de quatre passos, els mateixos que es viuen a cada Eucaristia: la reconciliació, la il·luminació per mitjà de la Paraula de Déu, la comunió i l’enviament a la missió.
La música, molt present durant l’homilia de Lleó XIV
Sobre la reconciliació, el Papa ha reconegut que molts germans nostres, i “fins i tot nosaltres mateixos i les nostres famílies, poden estar vivint moments de Calvari, marcats per la malaltia, la pobresa, la manca de feina, la discriminació o les ruptures familiars”. En aquestes “hores fosques”, ha dit, “entenem els sentiments de Maria al peu de la creu”, amb el “cor de mare esquinçat pel dolor, però també com ella estem cridats a rebre la gràcia de Déu i a viure processos de perdó i reconciliació que renovin la pau, l’esperança i la caritat”. L’aplaudiment del públic ha arribat, novament, quan ha convidat a ser sincers, a reconèixer les faltes i a demanar perdó al Senyor amb els versos de la Zamba del perdón: “perdó per aquell captaire, per aquella llàgrima que vaig fer brillar; perdó per aquells ulls que, en mirar els meus, no vaig voler mirar”. Ha afegit que cal reconciliar-se també amb la pròpia història i amb el present, “per generar un futur nou, on sigui l’amor qui tingui l’última paraula”.
El segon pas ha estat la Paraula. “Ens sentim cansats, decebuts, desorientats. Necessitem una brúixola, una guia: la tenim en la Sagrada Escriptura!”, ha exclamat, recordant que la Paraula de Déu és “llum per als nostres passos i claror en el nostre camí”. Com a tercer pas, la comunió, que segons Lleó XIV aquesta ens impulsa “a formar part activa d’una comunitat, a compartir gratuïtament els dons rebuts, a oferir el poc que tinguem pel bé de molts”.
I aquí, ha reiterat una picada d’ullet als pelegrins argentins que l’escoltaven, esmentant els títols de dues cançons clàssiques: Ojos de cielo i Color esperanza. Ha dit “No es tracta de fer grans coses, sinó de romandre fidels al costat del Senyor, com hi va estar la seva Mare, tant en els moments de creu com en els temps de goig, de glòria i de llum. Es tracta de mirar la vida amb ulls de cel (en espanyol, Ojos de cielo) i de pintar cadascuna de les nostres jornades de color esperança”.
“Mare de Luján: el meu pontificat va començar un 8 de maig, dia de la teva festa”
Quan ha arribat l’últim pas, l’enviament a la missió, que es rep al final de cada Missa, el Papa ha llançat una crida que ha fet esclatar la multitud en ovació: “Argentina, aixeca’t i camina!”, que ho ha lligat amb el lema d’aquest viatge “Aneu i anuncieu” . Una altra gran ovació ha acompanyat el moment en què s’ha adreçat a la Mare de Déu per recordar que el seu pontificat va començar un 8 de maig: “Mare de Luján: el meu pontificat va començar un 8 de maig, dia de la teva festa”.
El discurs del pontífex ha finalitzat amb una pregària en què el Papa ha posat el seu ministeri a les mans de la Mare de Déu: “Com milions d’argentins que venen a casa teva a suplicar el teu emparament maternal, jo també vull aixoplugar-me sota el teu mantell. Guia’m, Mare, en la missió apostòlica que el Senyor m’ha encomanat. I guia i acompanya el poble argentí en el seu pelegrinatge. Ajuda’l a crear ponts de caritat i xarxes de solidaritat, suscita en ell l’impuls per continuar recorrent camins de reconciliació, de comunió i de missió, il·luminats per la Paraula del teu Fill Jesucrist i cimentats fermament en Ell, ‘la pedra angular’”.
Entre els més de dos milions de participants hi era també el Marcelo Mareco, un jove que ahir a la nit va viure la vigília de pregària a Buenos Aires i que, un cop acabada, es va traslladar fins a Luján per viure els últims moments de Lleó XIV a la seva “pàtria”, tal com ens explica per Catalunya Cristiana. El Marcelo segueix diàriament l’activitat del Papa, però aquesta vegada l’ha pogut veure, per primera vegada, caminant per les seves terres. Fa un balanç emocionat de la visita: considera que ha fet “molt de bé” a l’Església argentina i també al papat. “Crec que calia la seva visita”, explica, i afegeix que el Papa també volia venir, pel que Francesc va significar en la seva vida i per a l’Argentina. “És una cosa que havia de passar, una cosa de molt sentit comú”, resumeix.
Per al Marcelo, el Papa ha fet servir un discurs molt proper i amb molta agilitat, en la línia de l’Església en sortida, amb aquell “vagin i anunciïn” amb què va acabar la vigília, que veu com una renovació del que havia proposat Francesc. L’ha vist, diu, “gaudint moltíssim de cada esdeveniment” i molt còmode: “ha estat un país on ha gaudit, s’ha saltat alguns protocols i la gent a anat a tot arreu, responent a aquesta crida”.
Mareco també s’ha fixat en els discursos d’aquests dies del bisbe de Roma, que han tingut múltiples referències a l’àmbit jesuïta -orde religiós al qual pertanyia Francesc- com en la jornada d’ahir, on se’l va sentir dir «un vocabulari nou, més proper, davant del que els catòlics argentins estaven acostumats a escoltar amb Francesc».
Amb un punt i final a l’estada a l’Argentina, la propera i esperada parada serà Perú, on a les 17.30 h (hora local) aterrarà per viure la cerimònia de benvinguda en una terra on ha viscut tants moments de la seva vida i que ens descobrirà, segurament, una nova faceta del pontífex.