El dia 6 d’octubre de 2012, ja fa catorze anys, invitat pel mateix Josep Maria, prior de la Cartoixa de Montalegre a Tiana, vaig participar a la basílica de la Sagrada Família de l’Eucaristia de la festa de sant Bru i de la benedicció de la imatge del sant que es va posar a l’absis del temple. En aquest 6 d’octubre del 2026 celebrarem la festa del sant i farem memòria del Josep Maria Canals i Lamiel, que va morir el 18 de setembre passat a l’edat de 96 anys a l’Hospital municipal de Badalona.
Nascut a Corbera de Llobregat l’any 1930, als 14 anys va entrar al Seminari menor diocesà de Barcelona, a la Conreria, ben al costat de la Cartoixa. Amb Joan Carrera i altres companys es van trobar al Seminari i van ajudar-se a viure amb inquietuds de renovació eclesial i social. Arribats al Seminari conciliar de Barcelona, la mística de la JOC i els moviments obrers va encaixar molt bé amb el seu esperit jove. Ordenat de prevere a Montserrat l’any 1954, va formar part aviat de l’agrupament amb altres preveres en la “Unió sacerdotal”. La seva etapa de prevere diocesà va continuar en els moviments del món obrer i en les parròquies de Sabadell, Sant Andreu i el Poble Nou de Barcelona i el Pomar de Badalona.
«La mística de la JOC i els moviments obrers va encaixar molt bé amb el seu esperit jove»
Als seus 55 anys va decidir optar per la vida cartoixana i va entrar al noviciat a la Grande Chartreuse als Alps a 1.175 metres d’altitud a prop de Grenoble. El maig del 1993 arriba a la Cartoixa de Montalegre, on ha viscut fins la seva mort. Els que hem gaudit de la seva amistat des dels anys cinquanta hem viscut com una delícia poder contemplar i seguir com el mateix home vital i enèrgic de sempre aconseguia de maneres tan variades que la seva vida fos una resposta d’amor i de servei joiós a Jesús, a la humanitat, a la comunitat de fe cristiana.
En ell i en altres cristians més grans de generació, del laïcat o de la vida religiosa o del presbiterat, la meva generació vam trobar uns referents prou vàlids al principi de la nostra joventut i així s’ha anat desenvolupant una llarga tradició que ha fet les seves aportacions a la llum de l’Evangeli en la nostra cultura i arrelament al país, als moviments de promoció social, de drets humans, de fraternitat universal i de proximitat.
A la Cartoixa, per al Josep Maria Canals la tasca més preuada, al costat de la pregària, era fer d’arxiver, és a dir estar al dia del batec eclesial, cultural i social de conjunt i estar al dia de les seves amistats i relacions. I tot això ho portava a la pregària precisament. Estava molt content d’haver col·laborat al volum 56 de la col·lecció Clàssics del Cristianisme, on es presenta l’espiritualitat cartoixana i els textos mestres en català. Em va encoratjar a posar per escrit a les memòries que vaig publicar fets pastorals viscuts, sobretot —em deia—, els que vam fer en la zona pastoral i la celebració massiva de tots els grups a Sant Andreu. “Són uns fets memorables”, pontificava amb veu solemne, “que convé deixar-ne constància i que no caiguin en l’oblit i que ara són un revulsiu davant l’atonia i el desencís dominants”. Així ho vaig fer. Sempre necessitem una empenta.
«A la Cartoixa, per al Josep Maria Canals la tasca més preuada, al costat de la pregària, era fer d’arxiver, és a dir estar al dia del batec eclesial, cultural i social de conjunt i estar al dia de les seves amistats i relacions»
El metge doctor Pere Clarós Blanch l’any 2022 va publicar un llibre que denomina “novel·la basada en fets reals”, està escrit en castellà i el títol és La dama de Panamá. És força interessant i ben escrit. En part és història de la seva família i en part de la Cartoixa de Montalegre, especialment els esdeveniments de l’any 1936 en esclatar la Guerra Civil. L’àvia de l’autor va arriscar molt amb la seva decisió de salvar la vida als cartoixans supervivents de Montalegre i les peripècies que van haver d’enfrontar. Al llibre l’autor agraeix les atencions, converses i deixa de documents que li va facilitar el prior Josep Maria Canals. El llibre va arribar a les mans del papa Francesc en una audiència de la família el dia 11 de setembre del 2019.
En una entrevista a Catalunya Cristiana del 6 d’agost del 2017, el prior Josep Maria diu que “el monjo cartoixà no se sent mai sol. És solitari però és solidari a escala mundial, en l’àmbit del cos místic, en la comunió dels sants”. El seu dinamisme vital el portava a viure d’aquesta manera i així ho captaven els joves de Sabadell en la seva etapa de vicari i consiliari jove, quan els anys seixanta l’anomenaren Mossèn Dinamita.
Donem gràcies a Déu de la seva vida i de la seva amistat tan generosa i múltiple que podies acabar amb el regal d’un llibre espiritual o d’una ampolla del famós licor francès Chartreuse, amb els beneficis del qual els monestirs cartoixans poden anar fent manteniment i restauracions, com ell ens va explicar. Visca!