Som al setembre i, al tancament d’aquesta edició, continua ben viva la crisi generada a la ciutat autònoma de Ceuta amb l’entrada massiva de gent procedent del Marroc els dies 30 i 31 de juliol. Una crisi que cal llegir en clau política i social, i, com a cristians, en clau humanitària i evangèlica.
En una reflexió publicada l’1 d’agost, el bisbe de Sant Feliu de Llobregat i responsable de Migracions i Interculturalitat de la Conferència Episcopal Tarraconense, fra Xabier Gómez, va definir els fets com “un drama humà, polític i social que reclama veritat i responsabilitat”.
Va recordar que “no som davant d’un drama migratori ordinari”, i que qui se’n beneficia són “els qui utilitzen la mobilitat humana com a instrument de pressió política, els qui volen tensar relacions diplomàtiques amb possibles ‘amenaces híbrides’, els qui juguen amb la por social o els qui converteixen el sofriment aliè i la por en rèdit electoral”.
L’arquebisbe de Tànger, fra Emilio Rocha, també critica la utilització dels migrants com a moneda de canvi econòmic, polític i partidista, cosa que va en contra de la dignitat inalienable de tota persona. Ho fa en una entrevista que podeu llegir en aquest número de Catalunya Cristiana.
Per tant, veritat i responsabilitat davant dels fets, així com una mirada humana i evangèlica envers les persones que veuen com els seus somnis d’una vida millor són instrumentalitzats. Com va recordar el papa Lleó XIV a les Canàries, “aquí arriben tantes vides ferides, despullades de gairebé tot, però mai de la seva dignitat”.