Aquest dilluns a la tarda, el santuari de Puigraciós acomiadarà les monges benedictines amb la tradicional Vetlla de la Mare de Déu. Poques hores abans de posar punt final a aquests 53 anys d’acollida, pregària i servei, Catalunya Cristiana ha parlat amb la germana Roser Caminal, priora del monestir de Sant Pere de les Puel·les. Com ha explicat, la comunitat viu aquest moment “com una gran acció de gràcies”, després de cinc dècades a Puiggraciós que han estat per a les benedictines “un regal d’experiència, simplicitat, acollida i sinodalitat”.
Tot i que el comiat comporti una certa tristesa per no poder continuar, Caminal ha assegurat que afronten aquesta nova etapa amb confiança i amb la convicció que la feina feta durant tots aquests anys tindrà continuïtat: “Estem segures que tot allò que hem sembrat conjuntament amb els laics continuarà donant fruit com n’ha donat fins ara”.
Un santuari obert 365 dies l’any
Com explica la priora, la comunitat s’acomiada amb la satisfacció que comporta haver mantingut el santuari obert durant tots aquests 53 anys. “Hem tingut el santuari obert 365 dies a l’any i amb vida i acollida pròpia”. El santuari ha estat durant més de cinc dècades un punt de trobada entre la vida espiritual i la realitat social i cultural de l’entorn. Una tasca que les religioses han desenvolupat en estreta col·laboració amb els laics vinculats a Puiggraciós.
Per a la religiosa, aquesta presència ha permès oferir un espai permanent d’espiritualitat i pregària, elements que considera fonamentals: “Un altre fruit que és molt clar en aquest i altres santuaris és aquest vincle, aquesta complicitat entre l’espiritualitat i la cultura popular, cultura i país”, assenyala.
“Portem al cor i a la pregària els noms de moltíssima gent”
Caminal ha volgut destacar també la petjada que ha deixat el santuari en la comunitat, ja que gràcies a l’experiència d’acollida han pogut compartir “les alegries i tristeses” de tots els pelegrins, que han enriquit la vida de les monges: “no ens cansem de repetir-ho; hem rebut moltíssim, ens hem sentit molt estimades, i portem al cor i a la pregària els noms de moltíssima gent que han compartit amb nosaltres la seva vida”.
Finalment, la religiosa ha aprofitat aquest comiat per reivindicar la vigència de l’espiritualitat benedictina en la societat actual. I és que durant aquests anys, les monges han pogut compartir la seva tradició amb les persones que s’han acostat al santuari, especialment a través de la pregària, l’acollida i la vida comunitària. “És per nosaltres un motiu d’alegria haver pogut compartir aquesta espiritualitat benedictina, que continua tenint sentit avui”.