Avui som al Banc dels Aliments de la capital colombiana, Bogotà, que tot just compleix 25 anys garantint el dret a l’alimentació. Ja ha enviat més de 730 tones d’aliments a les regions afectades pel terratrèmol de fa 15 dies. El director executiu del Banc dels Aliments de Bogotà, el pare Daniel Saldarriaga, ens apropa la realitat d’un organisme eclesial compromès amb els més necessitats.
Quina és la missió principal del Banc dels Aliments de Bogotà?
La missió és salvar els productes que no arriben a ser comercialitzats per la indústria, pels productors d’aliments al camp, pels comercialitzadors d’aliments, i generar una cultura del no malbaratament d’aliments. Perquè n’hi ha molts que no tenen segur l’aliment i el requereixen per portar una vida amb salut i una vida amb un cor optimista i ple d’esperança.
Vostè és al Banc dels Aliments des del primer dia i ja tenen 25 anys d’història. Què li han ensenyat aquests anys?
Per Nadal de l’any 2000, sant Joan Pau II ens convidava a entrar en un nou mil·lenni i hi havia una xifra que el preocupava. Al món hi havia prop de 600 milions de persones sense seguretat alimentària, però el món era capaç de produir prou aliments per a tothom. Avui el món amb prou feines aprofita dues terceres parts de tot el que produeix i hi ha una tercera part de la humanitat que no té seguretat alimentària. El Papa ens deia que era l’hora d’una nova imaginació de la caritat que promogui no només l’eficàcia de les ajudes ofertes, sinó la capacitat de fer-nos propers i solidaris amb el qui ho necessita perquè el gest d’ajuda no fos una cosa humiliant, sinó un compartir fratern.
Crec que estic vivint una experiència molt grata perquè l’Evangeli ens mostra que entre els signes on Jesús deixa veure el seu messianisme és la multiplicació dels pans i els peixos.
Aquest Banc d’Aliments com aquest no s’entendria sense la quantitat ingent de voluntaris i d’una societat solidària com la colombiana, oi?
Sí, Colòmbia és un país resilient i és un país on la misericòrdia de Déu està col·locada al cor de les persones i a l’hora de poder ajudar no ens costa fer-ho. És una cosa innata al cor per la gràcia del baptisme i per l’alegria que produeix. És aquella expressió que ens va deixar sant Pau a la carta als Corintis, que diu que és més feliç el qui dona que el qui rep.
Amb tot, a diferència dels Bancs d’Aliments d’Espanya, aquí tenim 160 col·laboradors assalariats. Som un país on falten oportunitats de treball per a moltes persones. D’aquests 160 col·laboradors, un percentatge alt s’ha desenvolupat aquí dins del banc. Hi han arribat amb la secundària i aquí s’han tornat tècnics o tecnòlegs o professionals.
Tenim un banc estructurat, un banc que s’ha anat fent fort gràcies a aquest treball en sinergia amb els altres Bancs dels Aliments del món.
Què ha suposat el recent terratrèmol a nivell logístic per al Banc dels Aliments i quines conseqüències ha tingut?
La notícia no és tant el soroll de tant de dolor, sinó l’oportunitat d’encendre el cor amb esperança al cor de tants als quals podem ajudar. I sentim que el nostre equip del Banc dels Aliments estava preparat, perquè quan va tenir lloc la pandèmia, nosaltres movíem al voltant de 14.000 tones d’aliments a l’any. Amb la pandèmia, vam arribar a gairebé 30.000. Després vam passar a prop de 18.000 i hem anat pujant fins que l’any passat vam arribar a 22.700 tones.
“La generositat de la gent no ens ha desbordat perquè tal com han arribat productes, també han arribat persones voluntàries”
Aquest mes el Banc dels Aliments ha lliurat més de 730 tones de producte als llocs de la tragèdia, que són llocs on també hi ha Banc dels Aliments.
La generositat de la gent no ens ha desbordat perquè tal com han arribat productes, també han arribat persones voluntàries que ens ajuden a classificar, a rebre, perquè de manera ordenada es puguin distribuir els aliments i puguin acabar a les taules dels que van quedar sense taula però als quals algú va acollir. Allà on són acollits tenen la possibilitat d’abraçar un paquet alimentari que arriba per a tots els que viuen allà.
A les zones afectades pels terratrèmols, els Bancs dels Aliments han quedat malmesos?
El Banc dels Aliments de Pereira va tenir uns problemes estructurals i va caure un mur. El Banc de Buenaventura, que és el més jove dels nostres bancs dels aliments, també va tenir unes avaries. Però els empresaris de Pereira, Buenaventura, ens estan donant un cop de mà i han ofert espais nous. A Armènia sempre havia funcionat un banc molt petitó. En aquests moments, té capacitat perquè els empresaris han cedit un espai per a més de 500 tones que es poden emmagatzemar perquè l’emergència d’avui va per a molt llarg.
Què és el més urgent en aquesta emergència?
Caldrà recuperar els centres de salut, les escoles, els col·legis, el clavegueram, els aqüeductes… tindrem una amenaça molt gran, el fenomen de El Niño, que ens està assecant el país. Tindrem necessitat d’aigua i haurem de demanar molt a Déu perquè entre tots tinguem cura de la famosa Casa Comuna, com l’anomenava el papa Francesc, perquè els incendis que hem vist a Europa i a Nord-amèrica també estan arribant al nostre país.
En aquestes dues setmanes a Ibagué i una part de Cundinamarca els incendis han fet perdre més de 13.000 tones d’aliments i són aliments a minifundis. No és que s’hagi cremat una gran producció d’aliments, no. Són minifundis. Molta gent ha vist morir el seu bestiar, molta gent ha vist perdre els seus conreus. Això és una tragèdia molt gran.
Malgrat la tragèdia viscuda, el Banc dels Aliments no oblida Veneçuela…
Encara avui la continuem ajudant. Amb Veneçuela la gent ha mostrat que la solidaritat havia de ser una manera de fer-nos fraterns. Les dues fronteres no han quedat amb moltes restriccions a l’hora de poder creuar amb les ajudes. L’ens de control de Colòmbia i l’ens de control de Veneçuela s’han aliat.
“Amb Veneçuela la gent ha mostrat que la solidaritat havia de ser una manera de fer-nos fraterns”
El Banc dels Aliments de Cúcuta ha fet un treball impecable. Tenim una associació dels Bancs dels Aliments, amb 26 a dia d’avui, on treballem mancomunadament. També hem tingut grans aliats com són els pares escalabrinians, molt a prop de La Guaira i el Banc dels Aliments, molt a prop de Caracas; les Càritas de Veneçuela i les de San Cristóbal ens han permès poder fer que els productes arribin amb seguretat i que acabin, no a les mans de gent sense escrúpols, sinó en la gent que tant ho necessita.
A www.bancodealimentos.org.co ens podeu seguir coneixent perquè sapigueu el que fem i si us hi voleu sumar, compteu amb aquesta casa.