El març passat es van complir deu anys de l’assassinat de Berta Cáceres, activista mediambiental hondurenya i líder del Consell cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH). I tot just aquest mes de maig van morir assassinats vint camperols (quinze homes, tres dones i dos menors) en una plantació de palma al llogarret de Rigores, al nord del país. El record d’aquesta massacre en concloure la projecció del film L’Evangeli de la revolució, ahir dijous a la tarda a la parròquia de Santa Anna de Barcelona, va servir per il·lustrar que “la Teologia de l’alliberament no està morta, ni derrotada, les causes segueixen tan presents com quaranta o cinquanta anys enrere”, va expressar un dels assistents al cinefòrum convocat per l’Espai Avinyó, de l’Ajuntament de Barcelona.
En efecte, la projecció del film dirigit pel cineasta François-Xavier Drouet va servir per fer un recorregut detallat per les arrels de la Teologia de l’alliberament a El Salvador, el Brasil, Nicaragua i Mèxic. En tots aquests països s’observa un mateix patró: una situació de pobresa descarnada de la majoria de la població, desposseïda dels mitjans per guanyar-se el pa (especialment la terra) i una desigualtat frapant amb unes oligarquies que, en connivència amb el poder polític i militar, asseguraven l’statu quo. Alhora, es tracta d’un poble amb una fe profunda i arrelada que, a partir del testimoni i l’acompanyament de preveres, religiosos i religioses que han obert els ulls a la Teologia de l’alliberament, prenen consciència de la seva situació i la necessitat del canvi. La reacció del poder a un poble que es converteix en subjecte de canvi és la repressió a sang i foc, per tornar a la situació anterior. La consciència de la defensa, porta a armar-se i a la revolució. Al documental s’explica com a partir dels anys 70 els Estats Units assenyalen la Teologia de l’alliberament com una amenaça superior al comunisme i “donen suport i financen la repressió sempre en nom dels valors cristians”.
El documental, de gairebé dues hores de durada i produït l’any 2024, presenta un gran nombre de filmacions històriques que ajuden a donar context i també testimonis molt rellevants, entre els quals catequistes, capellans (“padres revoltosos”, eren desacreditats), religioses (algunes encara en actiu a Mèxic, com la germana Dolores Valencia) o noms més coneguts com Frei Betto o Leonardo Boff. També hi ha gravacions i entrevistes colpidores als bisbes Óscar Romero, Hélder Camara o Samuel Ruiz. “En comptes de buscar ruïnes a Amèrica Llatina, busco la gent que lluita per construir el Regne més a la terra que al cel”, declara el director a l’inici de la pel·lícula.
Aportacions dels convocants
Just a l’inici del cinefòrum van prendre la paraula David Yubraham Sánchez, nicaragüenc i gestor de l’Espai Avinyó, que va anticipar que el film “posa sobre la taula molts debats de com responem als reptes actuals”. Peio Sánchez, que va recomanar el film als nostres lectors, va posar en valor que “l’església de Santa Anna representa algunes de les opcions que surten al documental” i va convidar a preguntar-se “si davant dels canvis actuals aquesta història de la Teologia de l’alliberament té alguna cosa a dir-nos avui”.
Per la seva banda, Manu Andueza, responsable de l’Àrea Teològica de Cristianisme i Justícia, va anticipar que el documental era “molt impactant” i va situar el sorgiment de la Teologia de l’alliberament en un context de moltes dictadures a Amèrica Central i Amèrica Llatina, amb molta pobresa, i una situació eclesial que la possibilita amb el Concili Vaticà II i les conferències de Puebla i Medellín, del Consell Episcopal Llatinoamericà (Celam). “Amb aquesta teologia primer veien la realitat i què els demanava i van llegir la Bíblia des d’aquí i això portava a una acció pràctica, a un compromís, l’Evangeli com una revolució. Tothom feia teologia i participava”.
El teòleg i psicopedagog va recordar que la Teologia de l’alliberament va donar fonament a les comunitats de base que hi havia a l’Estat espanyol i va recordar els teòlegs Julio Lois i José Ignacio González Faus o Jaume Botey, a Catalunya, que va impulsar el Fòrum Català de Teologia i Alliberament. Tot i les reticències inicials del Vaticà, certificades al documental amb la reprimenda de Joan Pau II en la seva visita a Nicaragua l’any 1983 a Ernesto Cardenal, l’Església ha acabat reconeixent aquesta teologia: el mateix Joan Pau II, Benet XVI que adopta la terminologia “opció preferencial pels pobres”, el papa Francesc o Lleó XIV, que a Dilexi te indica que els pobres són lloc de Revelació. “El temps actual no és el de l’alliberament, però d’aquesta teologia ens queda la centralitat dels últims, la justícia i que la teologia ha de ser contextualitzada i ha de donar esperança”, va concloure Andueza.
També es va comptar amb la participació de la periodista i escriptora María López Vigil, que va intervenir en una gravació en vídeo. Nascuda a Cuba, va viure durant quaranta-dos anys a Nicaragua, on va desenvolupar la seva trajectòria periodística i literària. L’any 2025 es va exiliar per escapar de la dictadura de Daniel Ortega i Rosario Murillo. López Vigil va recomanar el documental perquè “és un viatge a quatre països d’Amèrica Llatina i també és un viatge en el temps que ens recorda que Jesús de Natzaret va ser un revolucionari que volia canviar les coses i fer justícia, anunciava que Déu estava de part dels pobres i això sovint s’oblida”. Tot i que la periodista admet que en els primers compassos va desanimar el director de tirar endavant el projecte (“arribes tard”, va dir-li), vist el resultat subratlla que “en aquests temps foscos, aquesta pel·lícula té un valor immens”.
