Vint-i-quatre dies després dels terratrèmols que van sacsejar Veneçuela, milers de persones continuen vivint en allotjaments temporals mentre avancen les tasques de retirada de runa i recuperació. En aquest procés, les organitzacions humanitàries tenen un paper essencial perquè les persones afectades rebin l’atenció necessària. Entre elles hi ha moltes entitats d’Església, com Càritas espanyola, que ja ha elevat fins a un milió d’euros els recursos destinats a l’emergència i ha enviat un cooperant per reforçar la coordinació de la resposta sobre el terreny. Així ho ha explicat la referent d’Acció Humanitària de Càritas Espanyola, Roser Gil, en una entrevista a Ràdio Estel, on també ha fet una crida a mantenir el suport a la població afectada.
Quina és la situació sobre el terreny a les zones afectades?
Encara hi ha molta feina per fer. Continuen les tasques de retirada de runa i de recuperació dels cossos de les víctimes. S’han habilitat més de cent allotjaments temporals on viuen unes 20.000 persones, mentre moltes altres famílies s’han desplaçat a altres zones del país per estar amb familiars, perquè la situació encara és molt incerta. D’altra banda, l’Organització Panamericana de la Salut continua considerant que hi ha una emergència sanitària crítica. Hi ha molt risc de malalties respiratòries i de malalties relacionades amb l’accés a l’aigua. Per això, les organitzacions humanitàries estem repartint kits d’higiene, aigua i mascaretes per protegir la població.
“Ens demanen que preguem per ells i que reforcem els agermanaments entre parròquies d’aquí i d’allà”
Quin retorn us ha fet arribar el cooperant Manuel Gutiérrez desplaçat a Veneçuela?
El primer que ens transmet és el fort impacte psicològic i emocional que viuen els equips de Càritas. Més de 3.000 voluntaris s’han mobilitzat i continuen treballant mentre deixen en un segon terme el seu propi estat anímic. Per a nosaltres això també és una alerta. Al mateix temps, es mantenen les necessitats bàsiques de les persones afectades. Ara estem començant a repartir ajudes per a petites reparacions dels habitatges, suport econòmic i reforçant l’acollida que ofereixen les parròquies. També estem treballant molt en la prevenció de malalties, amb accions de sensibilització i repartiment de material d’higiene.
Més enllà de les necessitats materials, com es pot portar esperança en una situació com aquesta?
El que ens comparteixen els companys i les companyes de Càritas Veneçuela és que necessiten que no els oblidem. Ens donen les gràcies pel suport econòmic, perquè el continuaran necessitant els pròxims mesos, i no saben si també els pròxims anys. Però també ens demanen que preguem per ells i que reforcem els agermanaments entre parròquies d’aquí i d’allà. Per als cristians, el poder de l’oració és molt gran i aquest és també un suport molt important.
“La confiança que moltes persones tenen en l’Església facilita aquest procés d’acompanyament i de recuperació”
La campanya de Càritas amb Veneçuela ja ha recaptat cinc milions d’euros. A què es destinaran els pròxims recursos?
Les necessitats aniran evolucionant. Per això volem reforçar els equips tècnics i els voluntaris que visiten les famílies, no només una vegada, sinó durant tot el procés de recuperació, perquè caldrà anar actualitzant les necessitats. Els recursos serviran per continuar ajudant en les reparacions dels habitatges i d’infraestructures comunitàries bàsiques, reforçar l’acompanyament psicològic tant d’adults com d’infants, incorporar psicòlegs a les acollides de les parròquies i impulsar activitats d’animació comunitària.
A més, també volem cuidar els equips de Càritas Veneçuela. Obrirem una línia de treball centrada en la salut mental i el benestar de les persones que estan atenent les víctimes.
Quina és la importància de l’ajuda internacional i, en concret, de la que ofereixen entitats de l’Església com Càritas?
La magnitud de la tragèdia ha desbordat la capacitat de resposta de l’Estat i moltes organitzacions s’han desplegat sobre el terreny. L’Església, però, arriba també a persones que sovint no són tan visibles. Pensem en famílies que ja vivien en situació de pobresa i que, sense haver perdut casa seva, han perdut la seva font d’ingressos perquè treballaven a les zones turístiques afectades. També aquestes persones necessiten suport.
A més, Càritas aporta un acompanyament psicològic, emocional i espiritual que complementa la feina d’altres organitzacions. La confiança que moltes persones tenen en l’Església facilita aquest procés d’acompanyament i de recuperació. Per això és important que totes les entitats treballem de manera complementària, aportant cadascuna allò que sap fer millor.