La catolicitat de l’Església, això és, la seva universalitat, s’experimenta de forma fefaent quan s’esdevenen tragèdies com la de Veneçuela, amb les conseqüències dels terribles terratrèmols del 24 de juny.
Davant la paràlisi d’un Estat fallit i tutelat pels Estats Units, les comunitats catòliques sobre el terreny, com tantes entitats del món civil i particulars, han acompanyat les víctimes i els seus familiars. Però no ho han fet soles, perquè donant-los suport han tingut l’Església universal.
Entitats com Càritas, Ajuda a l’Església Necessitada, Missions Salesianes i tantes d’altres s’han mobilitzat per ajudar-los tant a nivell material com humà i espiritual. “La nostra esperança és, per descomptat, Nostre Senyor Jesucrist, però també la cooperació del mateix poble veneçolà”, afirmava en una entrevista a Ràdio Estel Jesús Hurtado, periodista i diaca de l’Església de Veneçuela.
L’Església sempre és amb el poble, perquè forma part del mateix poble. Ho vam viure de ben a prop amb la tragèdia de la dana de València, quan l’Església es va enfangar literalment perquè va patir les conseqüències dels aiguats, però també perquè va acompanyar en tot moment les persones damnificades.
Quan els focus de les televisions apuntin cap a una altra banda, quan el món s’hagi oblidat de Veneçuela, no en tinguem dubte, l’Església continuarà sent-hi per consolar, confortar, reconstruir i portar esperança a tants cors afligits.