L’1 de juliol passat la Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X (SSPX) va cometre un acte que la Santa Seu va qualificar de “cismàtic” amb la consagració de quatre nous bisbes sense el permís del Vaticà a Écône, Suïssa.
La resposta del Vaticà va ser clara: el 2 de juliol el Dicasteri per a la Doctrina de la Fe difonia un decret on determinava l’excomunió “ipso facto” tant dels bisbes ordenands com dels ordenats. A més a més, va afegir una nota explicativa que precisava que els ministres sagrats pertanyents a la SSPX estan en situació de cisma, així com que aquells fidels laics que s’adhereixin formalment a la Fraternitat s’han de considerar cismàtics i excomunicats. També, s’advertia que els ministres sagrats de la Fraternitat administren il·lícitament els sagraments, i que el sagrament de la penitència administrat per ells, així com el del matrimoni celebrat amb la seva assistència, són invàlids.
Ara bé, davant d’aquesta situació, també es va aclarir que l’Església, “com a mare sol·lícita”, “acollirà amb sincer afecte tots aquells que desitgin tornar a la plena comunió, i seran els nuncis apostòlics els qui disposaran dels procediments que els ordinaris podran aplicar en cada cas”. És a dir, que el Vaticà obre les portes a aquelles persones que formen part de la Fraternitat —també coneguts com a lefebvrians— a entrar en plena comunió amb l’Església de nou, malgrat que ara es puguin trobar en una situació d’excomunió.
Guia per a la “reconciliació” dels sacerdots provinents de la Fraternitat
Com ja s’havia anunciat des de la Santa Seu, el full de ruta per com tornar a entrar en plena comunió amb l’Església ja s’ha distribuït a través de les nunciatures apostòliques per tal que aquells membres de la Fraternitat que ho vulguin puguin sol·licitar la readmissió a l’Església.
Les primeres indicacions que donen des del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe són per als sacerdots que han decidit deixar la SSPX. Aquests, inicialment, han d’estar disposats a “acceptar el Concili Vaticà II i la legitimitat del novus ordo Missae, encara que vinculat a l’usus antiquior”. És a dir, podran seguir celebrant missa segons la tradició tridentina, amb el permís del bisbe, però reconeixent la validesa del Missal Romà promulgat per Pau VI i Joan Pau II. Així, aquests sacerdots hauran de:
1. Trobar un ordinari (bisbe diocesà, superior major dels Instituts religiosos de dret pontifici clericals i de les Societats de vida apostòlica de dret pontifici clericals, etc.) disposat a acollir-lo “ad experimentum”. Això vol dir que estarà en un “període de prova d’almenys un any i no més de tres”, on es podrà procedir a la seva incardinació. En el cas que aquest període no arribés a bon terme, l’ordinari hauria de contactar amb el Dicasteri per a la Doctrina de la Fe i adjuntar un informe sobre les raons de manca d’incardinació.
2. Escriure “a mà” una carta al Sant Pare en la qual es presenta i demana la remissió de les censures incorregudes a causa de l’Ordenació rebuda d’un bisbe excomunicat o irregular, o bé, havent estat ordenat vàlidament i legítimament, hagi entrat posteriorment a formar part de la Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X.
3. Adjuntar un certificat de l’ordenació sacerdotal
4. Adjuntar la Professio fidei i la Formula adhaesionis (dos documents que el mateix Dicasteri comparteix en el document explicatiu).
5. Enviar al Dicasteri per a la Doctrina de la Fe els tres documents esmentats per l’ordinari, el qual manifestarà a la carta d’acompanyament la disponibilitat a acollir-lo «ad experimentum» en la mateixa diòcesi o en el mateix Institut.
Guia per a la “reconciliació” dels laics lefebvrians
Per a aquells laics que “s’han adherit formalment o freqüenten la Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X i que demanen d’entrar en plena comunió amb l’Església catòlica” també hi ha un seguit d’instruccions.
Inicialment, s’especifica que la sanció als laics pertanyents a la Fraternitat no serà “automàtica”, i que hauran de ser avaluats “cas per cas”. Així, doncs, des del Dicasteri s’especifiquen diferents casos de persones laiques que podrien estar relacionades amb la Fraternitat, tot precisant quins casos serien sancionats i quins no, i distingint-los en dos grups:
·Imputables: requeriria plena advertència i deliberat consentiment, com seria el cas dels laics que formen part del Tercer Orde de la Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X i els laics que participen habitualment en les celebracions de la Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X, compartint-ne formalment les posicions doctrinals. En resum, en aquest grup entrarien aquells que tenen una implicació formal amb la SSPX. Si volen tornar en comunió, hauran de presentar a l’ordinari del lloc (el bisbe de la diòcesi) dos documents signats: la Professio fidei i la Formula adhaesionis. Un cop rebuts, el bisbe decidirà com i quan acollir-los de nou a l’Església, per exemple mitjançant un ritu específic d’admissió a la plena comunió.
·No són imputables: aquells laics que hagin freqüentat la Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X només per motius litúrgics o espirituals ni els laics que, tot i conscients de les tensions amb la Santa Seu, no rebutgen el Magisteri o l’autoritat del Romà Pontífex. En aquest grup, que senzillament ha tingut una relació més puntual, es demana que parlin amb un sacerdot en plena comunió amb Roma i es comprometin a no tornar a freqüentar la Fraternitat.