Aquest matí, el Dicasteri per a la Doctrina de la Fe s’ha manifestat formalment sobre què passarà amb la Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X —coneguda popularment com els lefebvrians— a partir d’ara, després de les ordenacions episcopals que es van dur a terme ahir, dimecres 1 de juliol, sense el permís del Papa.
El Vaticà ha fet públic aquest matí, a través del Bollettino de la Sala Stampa, un Decret signat pel cardenal Víctor Manuel Fernández, prefecte del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, juntament amb una nota explicativa que en detalla l’abast.
El decret: excomunió ipso facto
El text, datat el 2 de juliol del 2026, és clar. “Malgrat les amonestacions adreçades al superior general de la Fraternitat, el bisbe Alfonso de Galarreta, per haver dut a terme un acte de naturalesa cismàtica mitjançant la consagració episcopal de quatre preveres, sense mandat pontifici i en contra de la voluntat del Sant Pare, el decret declara que ha incorregut ipso facto en les penes previstes pels cànons 1387 i 1364 §1 del Codi de Dret Canònic de 2021”, inicia el Decret.
El document estableix, amb tots els efectes jurídics, que tant el bisbe Alfonso de Galarreta com els quatre nous ordenats —Pascal Schreiber, Michael Goldade, Michel Poinsinet de Sivry i Marc Hanappier— “han incorregut ipso facto en l’excomunió latae sententiae reservada a la Seu Apostòlica”.
El decret hi afegeix un nom més: el bisbe Bernard Fellay, antic superior general de la Fraternitat, que va participar directament en la celebració litúrgica “com a coconsagrant”. Segons el Dicasteri, en adherir-se així públicament a l’acte cismàtic, també ha incorregut en “l’excomunió latae sententiae prevista pel cànon 1364 §1”.
El text acaba amb una advertència explícita: es demana als clergues i als fidels laics que no s’adhereixin al cisma de la Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X, ja que incorrerien igualment, ipso facto, en la pena de l’excomunió latae sententiae.
La nota explicativa que acompanya el decret afegeix tres precisions importants:
1. Els ministres sagrats pertanyents a la Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X estan en situació de cisma i, per tant, han de ser considerats cismàtics.
2. Pel que fa als fidels laics, s’han de considerar cismàtics i excomunicats aquells que s’adhereixin formalment a la Fraternitat en les condicions establertes per la Nota explicativa del Consell Pontifici per als Textos Legislatius de 1996, que el Dicasteri assumeix íntegrament.
3. S’adverteix el poble de Déu que els ministres sagrats de la Fraternitat administren il·lícitament els sagraments, i que el sagrament de la penitència administrat per ells, així com el matrimoni celebrat amb la seva assistència, són invàlids.
L’Església acollirà «amb sincer afecte tots aquells que desitgin tornar a la plena comunió»
Amb tot, el Dicasteri també expressa que Roma, “com a mare sol·lícita”, assegura que “acollirà amb sincer afecte tots aquells que desitgin tornar a la plena comunió, i seran els nuncis apostòlics els qui disposaran dels procediments que els ordinaris podran aplicar en cada cas”.
El detonant: consagracions episcopals sense el permís del Papa
El decret arriba just un dia després que la Fraternitat tirés endavant unes ordenacions episcopals anunciades feia mesos. Es van celebrar a Écône, a Suïssa, on la Fraternitat té el seu seminari principal, i no van agafar ningú per sorpresa: ja el febrer passat s’havia anunciat que aquestes consagracions es durien a terme.
A inicis d’any, el cardenal Fernández es va reunir amb el superior general de la Fraternitat, el pare Davide Pagliarani, i li va oferir un camí de diàleg a canvi que suspenguessin les ordenacions. La oferta va ser rebutjada i es va decidir per part de la Fraternitat seguir endavant. Fins i tot dos dies abans que anés a succeir, a inicis d’aquesta setmana, el mateix papa Lleó XIV va escriure personalment als responsables de la Fraternitat demanant-los que fessin marxa enrere, i ja aleshores va qualificar l’acte de cismàtic.
Tot i les advertències, la cerimònia es va celebrar amb l’assistència d’unes 16.000 persones. Durant l’homilia, el pare Pagliarani es va voler avançar a les acusacions de trencament amb Roma amb paraules molt clares: va assegurar que “la Fraternitat no es planteja triar entre la fe completa i la comunió amb l’Església, perquè hi pertanyen ‘en primer lloc per la fe’”. Va anar encara més enllà en defensar que rebutgen veure el Papa “humiliat al costat de falsos pastors, representants de falses religions”.
La reacció a Roma no es va fer esperar. El mateix dimecres, diferents purpurats van reaccionar a l’esdeveniment. Sense anar més enllà, el cardenal Pietro Parolin, secretari d’Estat del Vaticà, es va mostrar dolgut i decebut, i va descriure el que havia passat com una ferida molt gran per a l’Església, tot i que deixava la porta oberta a reprendre el diàleg més endavant.
Trencament amb la unitat de l’Església: excomunió i cisma
Per entendre l’abast de conceptes com “excomunió” o “cisma”, Don Javier Canosa, doctor i professor de Dret Canònic a la Universitat Pontifícia de la Santa Creu, aprofundeix sobre aquests termes.
Canosa explica que l’excomunió “és una pena espiritual per la qual la persona queda fora de la comunió visible de l’Església i perd la possibilitat de rebre els sagraments de manera lícita”. El cisma, en canvi, és “la ruptura de la comunió amb el Papa i amb l’Església”; per això, apunta Canosa, el mateix Papa ha advertit que aquest acte cismàtic —l’ordenació de quatre bisbes sense obeir el Sant Pare— esquinça “la túnica sense costures de Crist”.
Un dels punts que criden més l’atenció és que els mateixos membres de la Fraternitat asseguren estimar el Papa i sentir-se part de l’Església catòlica, com es podia sentir en les paraules del pare Pagliarani durant l’homilia d’ahir durant les consagracions. Aleshores, com es pot parlar de cisma si ells mateixos no se senten fora de l’Església?
Aquí és on Canosa aporta la clau per entendre la qüestió: “la unitat de l’Església”, explica, se sosté “sobre tres vincles inseparables —la unitat en la fe, en els sagraments i en el govern apostòlic, és a dir, la comunió amb el Papa”. I segueix: “Quan es trenca l’obediència al Successor de Pere, no només es perd la plena comunió amb el govern de l’Església, sinó que també es fereix la unitat en la fe, perquè es deixen d’acollir els ensenyaments i les decisions del magisteri que custodia aquesta mateixa fe”.
Dit d’una altra manera: encara que la Fraternitat es consideri catòlica i fidel a la tradició, el fet de trencar l’obediència al Papa suposa, en termes canònics, un trencament real amb la unitat de l’Església, més enllà de la percepció dels seus membres.
Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X
La Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X va néixer l’any 1970, fundada per l’arquebisbe francès Marcel Lefebvre, com a reacció a les reformes del Concili Vaticà II. Els seus membres no accepten, per exemple, l’ecumenisme ni alguns aspectes de la llibertat religiosa tal com els va formular el Concili, i per això han volgut preservar la tradició, sobretot a través de la litúrgia: celebren la missa tridentina, en llatí, anterior al Concili, i no el Novus Ordo, tot i que aquest no seria l’únic tret identitari. Actualment tenen presència sobretot allà on hi ha els seus seminaris: Suïssa, on es van fundar, França, els Estats Units, l’Argentina i Alemanya.
La relació amb Roma sempre ha estat complicada, però no és la primera vegada que es viu un episodi com el d’ahir. El precedent més clar és el de 1988: quan Joan Pau II va haver d’excomunicar els quatre bisbes que el mateix Lefebvre havia ordenat, i també Lefebvre mateix, exactament pel mateix motiu d’ara: ordenar bisbes sense el consentiment de Roma.
Anys després, el 2009, Benet XVI va aixecar aquella excomunió i va obrir un període de diàleg doctrinal força intens. També el papa Francesc va fer gestos d’apropament: l’any passat, coincidint amb el jubileu a Roma, el Vaticà va permetre que la Fraternitat tingués el seu propi espai el 20 d’agost, tot i que el seu estatus canònic continués essent irregular.
Amb el decret d’avui, aquest llarg camí de diàleg queda molt tocat. Caldrà veure ara com es formalitza l’excomunió i si, com ha passat altres vegades, en algun moment torna a obrir-se alguna escletxa de diàleg entre Roma i la Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X.
Don Javier Canosa recorda que la porta no queda del tot tancada, i que el mateix Papa ja ho apuntava en la carta que va enviar als responsables de la Fraternitat abans de les ordenacions: «L’Església està disposada a un camí de diàleg i d’entesa que l’Esperit Sant pot fer possible i fecund«. Segons Canosa, és el mateix que va fer en el seu moment sant Joan Pau II: obrir un camí de diàleg, però “des de la veritat”, és a dir, reconeixent que per part de la Fraternitat Sant Pius X hi ha hagut “una fractura greu i dolorosa de la comunió de l’Església”, i que aquesta fractura “requereix un camí de rectificació”.