“Amb esperit paternal desitjo dirigir-me a vosaltres i, a través vostre, als bisbes, sacerdots, seminaristes i fidels associats a la Fraternitat Sacerdotal de Sant Pius X, conscients de la responsabilitat que el Senyor m’ha confiat com a successor de l’apòstol Pere”, aquestes han estat les primeres paraules que el papa Lleó XIV ha escrit en una carta, firmada en data 29 de juny (solemnitat de Sant Pere i Sant Pau), al superior general de la Fraternitat Sacerdotal de Sant Pius X, Davide Pagliarani, màxima autoritat dels coneguts popularment com a lefebvrians.
El motiu d’aquesta carta s’emmarca poques hores abans de les consagracions episcopals sense el permís de la Santa Seu que la Fraternitat Sacerdotal ha anunciat per a l’1 de juliol. Un acte que, en cas de tirar-se endavant, seria “cismàtic”, com ha expressat Lleó XIV a la seva carta, i privaria els fidels de la recepció lícita —i en alguns casos també vàlida— dels sagraments. El Pontífex ha demanat: “Ple d’afecte cristià, us prego i us demano de tot cor: torneu enrere!”
En aquesta carta, el Pontífex ha estat clar: “Prego per vosaltres, perquè esquinçar la túnica sense costures de Crist és un pecat de la màxima gravetat. Que el Senyor il·lumini les vostres consciències i desperti els vostres cors”, ha expressat.
Ara bé, en el seu escrit, el Papa també ha reconegut l’obertura al diàleg, expressant que “l’Església està oberta a un camí de diàleg i comprensió que l’Esperit Sant pot fer possible i fecund”. De fet, un dels punts que també ha mencionat és que “l’Església reconeix l’afecte a la vida litúrgica, el compromís amb la formació sacerdotal, el zel apostòlic i el desig de fidelitat a la Tradició que caracteritzen moltes persones i comunitats associades a aquesta Fraternitat”.
En acabar, Lleó XIV finalitzava escrivint “amb un cor trist però encara esperançat, em sento obligat a demanar-vos que desistiu del vostre propòsit, i confio aquestes intencions al Cor Immaculat de Maria, Mare del Bon Consell”.
De moment, no sembla que hi hagi cap resposta per part de la Fraternitat, i a la seva pàgina web es manté a la pàgina principal l’anunci de les consagracions de l’1 de juliol, convidant a accedir a una pàgina creada especialment per la data.
La Fraternitat Sacerdotal de Sant Pius X
La Fraternitat Sacerdotal de Sant Pius X (SSPX) neix l’1 de novembre del 1970, quan Mons. Lefebvre la va fundar a Friburg (Suïssa) en oposició a les reformes del Concili Vaticà II, especialment pel que fa a l’ecumenisme, la col·legialitat —és a dir, que els bisbes, units al Papa i mai sense ell, comparteixen la responsabilitat de govern de tota l’Església, el que des de la SSPX anomenen com a «democràcia»— o la reforma litúrgica.
Un dels punts de ruptura més gran es va produir el 1988, quan Lefebvre va consagrar quatre bisbes sense mandat papal; i l’aleshores Papa, sant Joan Pau II, ho va qualificar com a acte cismàtic i va excomunicar tant l’arquebisbe com els nous bisbes.
Anys més tard, Benet XVI va impulsar un apropament cap a la SSPX: el 2009 va aixecar l’excomunió i va obrir un període de diàleg doctrinal especialment intens entre el 2009 i el 2011, continuat de manera més esporàdica fins al 2017. Amb el papa Francesc, la relació es va mantenir estable mitjançant gestos pastorals concrets —com la validació de les confessions i els matrimonis celebrats per sacerdots de la Fraternitat— però sense avançar cap a un reconeixement canònic ple, ja que la Santa Seu sempre ha condicionat aquest pas a l’acceptació del Concili Vaticà II.
Punts de desacord entre la Fraternitat Sacerdotal de Sant Pius X i la Santa Seu
El node de fons, que es repeteix en cadascuna d’aquestes etapes, és sempre el mateix: per a la Fraternitat, els canvis introduïts pel Concili Vaticà II i la reforma litúrgica posterior representen una discontinuïtat amb la Tradició; per a la Santa Seu, en canvi, l’acceptació dels textos —interpretats i desenvolupats pel magisteri postconciliar durant seixanta anys— és un requisit no negociable per a la plena comunió eclesial.
De les més recents novetats, l’últim encontre entre la Santa Seu i SSPX el van tenir el 12 de febrer de 2026, quan el cardenal Fernández va rebre el superior general Pagliarani al Dicasteri per a la Doctrina de la Fe, en una trobada que totes dues parts van qualificar de “cordial i sincera”. El prefecte hi va proposar “un camí de diàleg específicament teològic, amb una metodologia ben definida”, centrat en els graus d’adhesió exigibles als textos conciliars, però hi va vincular una condició clara: ordenar bisbes sense mandat papal “constituiria una ruptura decisiva de la comunió eclesial (cisma), amb greus conseqüències per a tota la Fraternitat”. Pagliarani va respondre per carta sis dies després rebutjant tant la proposta de diàleg com l’ajornament de les consagracions previstes per a l’1 de juliol, tancant així la porta a qualsevol gest d’última hora abans de la data marcada.