El papa Lleó ha presidit aquest dilluns a l’estadi Santiago Bernabéu la trobada amb la comunitat diocesana, davant de representants de parròquies, moviments, vida consagrada, sacerdots i agents pastorals de l’arxidiòcesi de Madrid i de les diòcesis sufragànies d’Alcalá de Henares i Getafe.
Unes 70.000 persones han participat en aquest acte, presidit per les imatges de la Mare de Déu de l’Almudena i el Crist de Medinaceli. En les paraules de benvinguda, l’arquebisbe de Madrid, el cardenal José Cobo, ha rebut Lleó XIV amb aquestes paraules: “Som comunitat, Poble de Déu que, quan viu unit, esdevé un cant que el fa present: més bonic com més sap harmonitzar la diversitat de les seves veus.”
La trobada ha comptat amb el Cor Familiar Església de Madrid i amb Daniel Ciges, Diana Navarro i David Bustamante, que han interpretat l’himne Alça la mirada.
La polifonia, imatge de l’Església
Després de la benvinguda, el Papa ha començat dient que “per a un jugador de futbol fer un gol en aquest estadi és una cosa que marca tota la vida”, però “avui l’Església de Madrid ha fet un golàs per sempre”.
Tot seguit, ha agafat la imatge de la polifonia per situar tot el seu discurs en el marc de la unitat en la pluralitat: “Aquesta vetllada és un gran himne de fe i em complau unir la meva veu a la vostra per lloar Déu i enfortir els lligams d’una família eclesial tan bonica que està aprenent l’art de la polifonia, és a dir, de la unitat en la diversitat.”
El Papa ha destacat que les xifres i les dades no són suficients per generar comunitat.
LLEÓ XIV
“El nostre cor necessita cantar, és a dir, interpretar els esdeveniments i les situacions celebrant amb els altres el sentit que irradien”
El nucli del missatge del Papa ha girat entorn del baptisme. Recollint els testimonis sentits durant l’acte, ha afirmat que “el baptisme canvia veritablement la vida. Les nostres sensibilitats, procedències i prioritats es troben en Crist i de la seva vida reben la saba, com les sarments de la vinya”.
Aquesta transformació baptismal, ha precisat el Papa, opera per una reorientació del que ja hi ha a cada persona, “perquè s’orienta al servei, deixa de ser un do privat i serveix al bé comú”, sense produir mai uniformitat.
Lleó XIV ha fet referència a la seva primera encíclica Magnifica humanitas, per proposar com a alternativa a l’homologació i la confusió la figura del personatge bíblic Nehemies “que involucra tota la comunitat per reconstruir els murs de Jerusalem”.
I ha esmentat un passatge del seu magisteri propi: “Avui, reconstruir significa reconèixer que, en la pluralitat de veus i visions que de vegades recorda la dispersió de les llengües, hi ha, però, una possibilitat lluminosa: la d’edificar plegats, transformant la diversitat en un recurs i fent de l’escolta i del diàleg el terreny comú en el qual fa créixer la justícia i la fraternitat.”
Per al Papa, la sinodalitat esdevé “l’espai en el qual la humanitat recupera els fonaments sòlids i la finalitat última”.
L’Església, al cor de la ciutat
La part més extensa del discurs l’ha dedicada a la relació entre l’Església i la gran ciutat: “Hi ha, doncs, una relació especial entre l’Església i la ciutat, que cobra encara més importància al canvi d’època que vivim.”
El Papa ha apuntat que a les grans realitats urbanes “una cultura inèdita batega i s’elabora”. La pregunta decisiva, ha plantejat, és si el que els cristians són i fan arriba realment “als nuclis més profunds de l’ànima de les ciutats”. I ha demanat no caure en la dispersió.
LLEÓ XIV
“És molt important no dispersar-nos i tancar-nos cadascú en el grup o en l’entorn en el qual ja ens sentim segurs, entre persones que sempre canten la mateixa melodia”
Com ha subratllat el Pontífex, per arribar al cor de la ciutat “cal conrear la consciència que la veritat és simfònica i sempre ens supera, conrear el desig de trobar el Ressuscitat, que sempre va per davant de nosaltres, ens precedeix i potser ja sigui present on encara no l’hem buscat”.
El papa Lleó ha reivindicat el llibre de Jonàs com “una joia de la Bíblia” i ha recordat que no va ser casualitat que els apòstols implantessin l’Església naixent precisament a les ciutats, “on, de forma més natural, les persones s’enfronten a la diversitat i al canvi”.
Lleó XIV ha expressat confiança en el fenomen creixent dels adults que retornen o arriben per primer cop a la fe: “Disposeu-vos a acollir els nous inicis no com una excepció, sinó com la regla de la missió.”
Consells parroquials i diocesans
Una part significativa del missatge papal s’ha dedicat a donar suport als consells parroquials i diocesans com a instruments del discerniment eclesial, i ha destacat que “seria una llàstima reduir-los a mers tràmits burocràtics”.
Per als sacerdots, el Papa ha tingut una invitació específica: “Convida els preveres a reconèixer la pràctica del discerniment comunitari com una de les oportunitats més grans que la sinodalitat ofereix al vostre ministeri.”
El Papa ha tancat el discurs recollint els testimonis escoltats i projectant-los sobre tota la comunitat diocesana. En aquest sentit, ha recordat que “la bondat, encara que sigui d’uns pocs, pot vèncer la por de molts. Sigueu, per a tots, com una Bíblia oberta: que als vostres rostres i a la vostra vida es pugui trobar la Paraula de Déu. L’amor és el llenguatge que fa que tothom se senti com a casa”.
L’acte ha acabat amb el res del Parenostre, la benedicció final del Papa i l’himne de l’Almudena.