A l’espera que el papa Lleó XIV arribi aquest dissabte a Madrid per iniciar la seva visita a Espanya, els preparatius per als actes previstos a Catalunya entren a la recta final. Una de les persones que durant els darrers mesos ha estat al capdavant de l’organització de la visita a Barcelona és el bisbe auxiliar David Abadías, que ha estat entrevistat a Ràdio Estel per explicar els darrers detalls dels actes, la presència del català en les celebracions i els fruits que espera que deixi aquesta visita per a l’Església catalana. El president de la comissió organitzadora de la visita del Papa a Barcelona ha subratllat que des dels inicis dels preparatius s’ha intentat que el català estigui present a les homilies i a les intervencions del Pontífex, i ha destacat el seu desig de que Lleó XIV gaudeixi de la Sagrada Família, “però que també s’endugui el record de les pedres vives que som l’Església catalana”.
Com viu aquestes darreres hores abans de l’arribada del Sant Pare?
Ara ja és una mica deixar que tot vagi fluint. Hem pogut fer feina durant aquests mesos i hem tingut una preparació intensa. Sempre hi ha detalls i elements que s’han d’anar seguint, no tant per tu mateix sinó per tot el que l’envolta. Hi ha moltes administracions i moltes realitats implicades. Tota la tasca feta ha d’anar donant el seu fruit. Posem molta confiança en tantíssima gent que ha estat treballant molt i molt bé, durant tot aquest temps.
Participarà també en els actes previstos a Madrid?
Sí. Marxem tots demà al matí i hi passarem aquests dies fins al dilluns. Després del dinar amb el Sant Pare a la Conferència Episcopal, nosaltres agafem el tren i venim cap aquí perquè el dimarts ja serà a Barcelona.
«Nosaltres estem sempre arrelats a la terra, amb desig de viure la nostra fe i de celebrar-la amb la nostra llengua»
S’ha parlat molt de la presència del català durant la visita. En quin punt es troba aquesta qüestió?
Nosaltres, des del minut zero, sempre hem estat treballant en aquesta línia. Hem presentat la nostra realitat en tota la seva riquesa cultural, lingüística i històrica. Tenim tot un bagatge del qual ens sentim orgullosos. No és una cosa que hàgim de viure malament ni tampoc amagar. Al contrari. L’hem de mostrar amb orgull perquè és la nostra història, la nostra cultura i també la nostra manera de ser Església a Catalunya.
Mai hi ha hagut cap cosa estranya ni cap plantejament estrany. A vegades algú posa coses des de fora amb intencions seves, però la vida real i la vida ordinària és molt més senzilla i espontània. Nosaltres estem sempre arrelats a la terra, amb desig de viure la nostra fe i de celebrar-la amb la nostra llengua.
També és veritat que tota la visita està plantejada en una realitat bilingüe, que també forma part de la nostra terra. No podem tancar els ulls a una realitat que tenim entre nosaltres i que està normalitzada. El Papa mateix parla castellà i, per tant, el castellà té el seu espai. Però mai com un conflicte, sinó com una convivència. També ho vivim així a les parròquies i a la vida ordinària de l’Església.
«Des de l’inici, la presència del català l’hem ofert sempre en totes les pregàries litúrgiques»
Com s’ha treballat aquesta presència del català amb el Vaticà?
Des de l’inici, la presència del català l’hem ofert sempre en totes les pregàries litúrgiques. Al Vaticà, en diverses trobades i amb diversos grups, ho hem presentat tot en català. En concret, quan va venir el grup litúrgic fa unes setmanes, els ho vam entregar absolutament tot en català.
A partir d’aquí, ells anaven mirant què es podia posar en castellà per trobar un cert equilibri. I nosaltres anàvem argumentant quins elements consideràvem importants que fossin en català. Ha estat una conversa que sempre s’ha desenvolupat des d’una posició jeràrquica. Nosaltres som qui som i Roma és qui és. Hi ha hagut un diàleg obert que, en molts sentits, ha estat molt fraternal.
Quina serà la presència concreta del català durant els diferents actes?
La primera trobada del Papa serà a la catedral, que és el cor de la diòcesi. El Papa entrarà a la diòcesi per la porta de la catedral i farem la pregària de la sexta. Aquesta pregària serà tota en català, tret de l’última pregària, que la farem en castellà perquè ell s’hi pugui expressar millor. Després hi haurà la vetlla de pregària. Hi haurà una primera part més festiva, testimonial i musical, i una segona part més centrada en la pregària i en l’escolta de la paraula de Pere. Tot gira entorn de la creu, perquè el Papa ve a beneir la creu que corona la torre de Jesucrist.
En aquesta vetlla, les tres preguntes que se li faran seran majoritàriament en català: dues en català i una en castellà. L’Evangeli serà en català. Es cantarà el Credo i es cantarà el Parenostre en català. Hi ha, per tant, elements continus que expressen la nostra realitat quotidiana.
Pel que fa a l’eucaristia de la Sagrada Família, la primera lectura serà en català, el Salm serà en català i l’Evangeli serà en castellà. Les pregàries seran alternades entre català i castellà. També es faran en català el Credo i el Parenostre.
«Hi continuem treballant perquè som conscients que aquest moment és important»
I la benedicció de la torre de Jesucrist?
És un dels temes que continuem parlant amb ells. Igual que també estem parlant de la presència, tant com sigui possible, del català a les homilies i a les intervencions.
Nosaltres no escrivim les homilies. Ells ens demanen informació sobre els llocs que visiten i nosaltres els la facilitem. També els hem lliurat en català els textos de la celebració i de la pregària de la creu.
Hi continuem treballant perquè som conscients que aquest moment és important. Però no perquè ara hi hagi una polèmica, sinó perquè ho hem considerat important des del principi. La publicació del missal pot generar interrogants o confusió, però això no vol dir que tot estigui definitivament tancat.
«El que em sap greu és que algú pugui utilitzar aquesta qüestió per als seus fins personals»
Per tant, a hores d’ara encara no es pot confirmar la presència del català en la benedicció?
Exacte. Són converses obertes. Nosaltres, des del primer moment, vam insistir en una sèrie de qüestions i continuem insistint-hi. Però la decisió final no és nostra. Fins a l’últim moment això pot continuar obert.
Què li ha sabut més greu de la polèmica dels darrers dies?
Entenc que la llengua és un tema sensible i que sempre hem de tenir molta cura. El que potser em sap greu és que algú pugui utilitzar aquesta qüestió per als seus fins personals.
Potser, després de veure com es desenvolupa la visita, se’n podrà fer una valoració i dir si alguna cosa ha agradat més o menys o si alguna cosa es podia haver treballat millor. Però quan es fa abans, i a partir d’un fragment petit d’un conjunt molt més gran, em sembla que s’ha de ser prudent.
Estem parlant d’un tema sensible i, per tant, hem de ser més respectuosos, més curosos i més responsables a l’hora de dir les coses. Si no, sembla que es vulgui fer mal simplement per fer mal. Segur que hi ha gent que voldria que la visita no funcionés o que tingués problemes. Això no vol dir que tot es faci bé. Si hi ha correccions positives que es poden fer, sempre estem oberts a escoltar-les. Però hi ha moltes maneres de dir les coses. Quan es fa a través dels mitjans o de les xarxes socials, a vegades sembla que la intenció sigui fer soroll.
Jo crec que això no passarà. La gent vindrà amb bona voluntat, escoltarà català, escoltarà castellà, escoltarà el Sant Pare i pregarem junts. Seran uns dies que seran un regal.
Què li agradaria que el Papa s’endugués d’aquesta visita?
M’agradaria que se n’endugués un record preciós. Hi ha dos elements. El primer és la Sagrada Família. Tothom queda meravellat quan la veu. És una església en pedra preciosa. Amb tota la genialitat i la creativitat de Gaudí, deixarà una empremta al cor i a la retina del Papa.
Però hi ha una segona part que, fins i tot, és més important: l’Església de les pedres vives. M’agradaria que el Sant Pare s’endugués també una impressió preciosa de la comunitat cristiana de Barcelona i de Catalunya. Que veiés un poble feliç, un poble acollidor, un poble que prega amb ell, un poble que viu la comunió.
Que gaudeixi de les pedres, però que també s’endugui el record de les pedres vives que som l’Església catalana.
El missatge de la pau serà present durant la visita?
Segur que sí, perquè és una paraula que surt de l’Evangeli. I l’Evangeli és el que el Papa proclamarà entre nosaltres.
La creu és el centre de la visita. És un lloc on la violència s’expressa d’una manera extrema, però on la resposta de Jesús és la transformació d’aquesta violència en una realitat completament nova. Allà on hi ha odi, ell hi porta el perdó i la pau.
Per això, contemplar la creu porta fàcilment a parlar de la pau. No només de la pau entre les nacions, sinó també de la pau que s’estableix en el cor de les persones. És una mirada molt present en les paraules del Papa des de l’inici i segurament també serà present aquí.
“Ens financem amb donatius. Hem optat per aquesta via i no per la dels patrocinis, perquè els patrocinis comporten contraprestacions, beneficis publicitaris o compromisos posteriors”
Com es finança una visita d’aquestes característiques, hi ha superàvit?
Tant de bo hi hagués superàvit. A mesura que passen els dies veus que les factures i els imprevistos van apareixent. El nostre objectiu és que el cost per a la diòcesi sigui zero. Ens financem amb donatius. Hem optat per aquesta via i no per la dels patrocinis, perquè els patrocinis comporten contraprestacions, beneficis publicitaris o compromisos posteriors.
Des del primer moment vam pensar que no volíem fer marxandatge amb el Papa. L’economia té una finalitat única: fer possible la visita intentant que el cost per a la diòcesi sigui el mínim possible.
Quins fruits espirituals espera d’aquesta visita?
Per tota la intensitat d’aquests mesos, per les dificultats que hem anat trobant, per la bona feina feta per tanta gent i per les solucions que han anat apareixent quan semblava que alguna situació estava bloquejada, estic convençut que això deixarà fruit.
Veiem la presència del Senyor que va acompanyant de moltes maneres. I estic convençut que això deixarà un fruit molt important.