Lleó XIV és matemàtic, sap el que són els algoritmes, té coneixements sobre la Intel·ligència Artificial i ha considerat que en la nova era tecnològica en la qual entrem cal abordar els múltiples reptes que comporten les tecnologies per a la humanitat. Ell personalment ha participat a la presentació.
Magnifica Humanitas es publica 135 anys després de la Rerum Novarum escrita en el context de la revolució industrial, aborda la dignitat del treball, els salaris, el descans, el dret de sindicació… Lleó XIV aborda els reptes de la digitalització i la dignitat humana en l’era de l’algoritme. Ens parla del que va ser l’esclavitud i ens avisa del risc de tornar a normalitzar l’explotació de les persones tant en la producció con en les aplicacions de la IA, “noves esclavituds digitals”. Aquesta encíclica introdueix la IA en la mateixa estructura de la Doctrina Social de l’Església no com un afegit sinó com les ulleres a través de les quals repensar els principi del be comú o la justícia social.
No planteja la IA com un problema a resoldre sinó com l’entorn en què vivim. Destacaria la crítica estructural que fa a la concentració del poder en poques mans privades i transnacionals. (9) “La tecnologia pot guarir, connectar, educar, cuidar la Casa comuna; però també pot dividir, descartar, generar noves injustícies… “.
Ens parla del risc de confiar la nostra vida a sistemes automatitzats que no coneixen la compassió, la misericòrdia o el perdó. L’encíclica invoca a la transparència i a la responsabilitat, i el risc d’uniformitat del model social dels creadors de la IA; invoca la pluralitat i diversitat de les cultures humanes i formes diverses de vida.
Aquesta encíclica introdueix la IA en la mateixa estructura de la Doctrina Social de l’Església no com un afegit sinó com les ulleres a través de les quals repensar els principi del be comú o la justícia social
“Confiar a un algoritme el poder de seleccionar qui és digne i qui no, sense que ningú assumeixi el pes de la decisió, significa encomanar-li la tasca de redefinir els límits de les possibilitats humanes…”
Ens torna a parlar de “desarmar“ la IA, de treu-la del sistema d’armes, de trencar l’equivalència entre poder tecnològic i poder polític, Desarmar no significa trencar ni renunciar a la tecnologia, sinó impedir-li el domini sobre allò humà.
“S’ha fet més evident com de ràpidament i profundament la digitalització, la IA i la robòtica estan transformant el món. La tècnica no s’ha de considerar en si mateix com una força antagònica respecte de la persona, està arrelada en la nostra història, és un fet humà”.