Aquest matí s’ha presentat la primera carta encíclica del papa Lleó XIV, “Magnifica Humanitas”, sobre la custòdia de la persona humana en el temps de la intel·ligència artificial. L’encíclica, signada el 15 de maig coincidint amb el 135è aniversari de Rerum novarum, publicada pel papa Lleó XIII, ofereix una anàlisi de la situació del món contemporani.
A la presentació, que ha tingut lloc a l’Aula del Sínode del Vaticà, hi ha participat presencialment el Sant Pare, una novetat en la presentació d’una encíclica i, finalment, ha adreçat un discurs expressant com, en moments clau de la història, “l’Església està cridada a desxifrar les ‘coses noves’ a la llum de l’Evangeli i de la dignitat de la persona”.
La sessió, moderada pel cardenal Pietro Parolin, secretari d’Estat de la Santa Seu, ha comptat amb la participació del cardenal Víctor Manuel Fernández, prefecte del Dicasteri per a la Doctrina de la Fe; de la professora Anna Rowlands, del Departament de Teologia i Religió de la Universitat de Durham (Regne Unit); de Christopher Olah, cofundador d’Anthropic (EUA), a qui el Papa ha agraït especialment la seva participació durant el discurs; de la professora Leocadie Lushombo, membre del Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, i del prefecte d’aquest mateix Dicasteri, el cardenal Michael Czerny.
En el seu discurs, el papa Lleó XIV ha acceptat la invitació de Christopher Olah, cofundador de l’empresa d’intel·ligència artificial Anthropic —propietària de l’assistent d’IA Claude— a “caminar junts” per trobar un camí per a la humanitat en aquesta nova era, marcada en molts àmbits per la intel·ligència artificial. De fet, abans de la intervenció del Pontífex, el jove informàtic i expert en IA ha agraït la proposta d’aquesta encíclica i el paper de l’Església en el discerniment sobre l’ús de les noves tecnologies. En aquest sentit, ha afirmat que “és important que existeixin persones a qui els importi que les coses surtin bé, que estiguin atentes, que estiguin disposades a dir coses difícils i a ser crítics sincers i reflexius”.
Christopher Olah
“És important que existeixin persones a qui els importi que les coses surtin bé, que estiguin atentes, que estiguin disposades a dir coses difícils i a ser crítics sincers i reflexius”
A més, el cofundador d’Anthropic ha resumit algunes de les grans preguntes que es plantegen com a enginyers i en les quals considera necessària la veu de l’Església: el deure envers els pobres del món; la necessitat d’imaginació i d’ambició moral pel que fa al floriment humà, i la necessitat de discerniment sobre la naturalesa mateixa dels models d’intel·ligència artificial.
Per la seva part, el Pontífex ha reafirmat en el seu discurs el “gran signe d’esperança que, malgrat les nostres diferències, puguem escoltar-nos els uns als altres” –referint-se al treball conjunt amb Olah. També ha confessat com se sent cridat, com el “Lleó” anterior, “a mirar una altra gran transformació amb els ulls de la fe, amb la claredat de la raó, amb obertura al misteri i amb el crit dels pobres de la terra ressonant al meu cor”.
“Desarmar la intel·ligència artificial”
Més endavant, el Successor de Pere ha narrat una de les eines clau de com ha nascut l’encíclica: “l’escolta”. Un procés d’escolta a científics, enginyers, líders polítics, funcionaris públics, pares i professors, i també “rumors” sobre sistemes d’armes, històries preocupants d’algoritmes i percebent el silenci dels qui no tenen veu en la presa de decisions.
Una escolta que el va portar a una conclusió ferma: “desarmar la intel·ligència artificial”, afegint que “la pau no és només l’absència de la guerra, sinó la justícia en acció. Tanmateix, quan la tecnologia debilita el nostre sentit crític, la pau mateixa està en risc”. I aquí hi ha sumat una nova paraula a posar en pràctica, “construir”, on ha recordat les inundacions que va viure al Perú quan era missioner, compartint la reflexió que “reconstruir no es tracta simplement de substituir allà que s’ha destruït” sinó que vol dir “reparar vincles, restaurar la confiança i despertar l’esperança en el futur”. Amb aquesta encíclica, el papa Lleó fa una crida perquè ningú no quedi exclòs de la llibertat, i demana que ningú no sigui reduït a la productivitat, al rendiment cognitiu o a les dades, afegint que “només amb aquesta visió integral es pot dirigir la intel·ligència cap al bé comú”.
Lleó XIV
“La pau no és només l’absència de la guerra, sinó la justícia en acció. Tanmateix, quan la tecnologia debilita el nostre sentit crític, la pau mateixa està en risc”
Finalment, el Sant Pare ha convidat a tots els membres de l’Església i a tota la humanitat a “a escoltar-nos els uns als altres, a afrontar els reptes actuals amb valentia i a cooperar en la construcció d’una societat més humana i fraternal”.
Una encíclica, com ho va ser la Rerum novarum, que serveix com a instrument de reflexió, no només per a aquells que formen part de l’Església catòlica, sinó per a totes les persones de bona voluntat. No és una carta on s’aprofundeix sobre la intel·ligència artificial i les seves funcions, sinó que posa el focus en com respectar i mantenir la dignitat de la persona humana en aquesta nova era que vivim. Plantejant-se l’interrogant, com ha recordat la professora Anna Rowlands en el seu discurs: Què significa realitzar-se plenament com a ésser humà en l’era de la IA?