El 27 d’abril passat, el papa Lleó XIV va autoritzar el Dicasteri per a les Causes dels Sants, presidit pel Card. Marcello Semeraro, la promulgació del decret de martiri del germà Estanislau i 48 companys de l’Institut de Germans de la Instrucció Cristiana de Sant Gabriel, així com del seu capellà, el Revnd. Mn. Manuel Berenguer Clusella, tots ells morts per odi a la fe, entre juliol i novembre de 1936, a Catalunya, ara farà 90 anys. La Santa Seu publicava aquesta notícia la vigília de la memòria litúrgica de Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, fundador dels gabrielistes.
Els Germans de la Instrucció Cristiana de Sant Gabriel (popularment coneguts com a Germans de Sant Gabriel o Gabrielistes), van ser fundats per Sant Lluís Maria Grignion de Montfort a la Bretanya francesa, el 1716. És un Institut Religiós laical, de dret pontifici, que té la seva cúria general a Roma i que s’estén per una trentena llarga de països d’arreu del món. Formen part de la Família Montfortiana, amb la Companyia de Maria o Missioners Montfortians i la Congregació de les Filles de la Saviesa. El seu camp d’apostolat és l’educació cristiana d’infants i joves.
La procedència geogràfica dels 50 màrtirs era diversa: 36 germans eren originaris de la arxidiòcesi de Burgos; la resta procedien de les diòcesis de Vitòria (8), Girona (2), Valladolid (1), Pamplona-Tudela (1), Cahors (França) (1) i Mn. Manuel Berenguer Clusella, prevere de l’arxidiòcesi de Barcelona. Les seves edats eren compreses entre els 20 i els 50 anys, amb una mitjana de 30 anys.
El 1936 els Germans Gabrielistes dirigien diferents obres educatives molt arrelades al territori: Castelló d’Empúries, Banyoles, Sant Vicenç de Montalt, Sant Adrià de Besòs, Viladecans, Valls. S’estava desenvolupant la primera administració provincial que ja no depenia de la Província gabrielista de França. Tot i així, alguns dels formadors i professors provenien del país veí.
El 1936 els Germans Gabrielistes dirigien diferents obres educatives molt arrelades al territori: Castelló d’Empúries, Banyoles, Sant Vicenç de Montalt, Sant Adrià de Besòs, Viladecans, Valls
Els tristos esdeveniments que aterriren el nostre país per aquelles dates són, de sobres, ben coneguts. El juliol de 1936 la persecució religiosa, iniciada a principis dels anys 30 del segle XX a casa nostra, era ja ben palesa i s’havia estès per tot arreu. L’assassinat de persones pel sol fet de ser cristianes, els “judicis” sense cap garantia, l’exhumació de les despulles de religiosos i religioses de les seves tombes i la seva exposició al carrer com a befa, la gran quantitat de béns de l’Església requisats, la prohibició de l’educació cristiana, la crema d’esglésies i convents, de llibres i d’objectes litúrgics, la destrucció d’imatges religioses… van ser un intent infructuós d’esborrar la religió dels cors i les ments de la gent.
Aquests 49 religiosos i el seu capellà van viure la crueltat dels fets amb humilitat i confiança en la divina Providència. Alguns van amagar-se temporalment a casa de famílies amigues. Però, transcorreguts alguns dies i veient el perill en què posaven aquestes persones, van preferir reunir-se amb els seus Germans i restar tots junts a la “casa mare” de la Congregació, que també era casa de formació per als més joves (Can Valls), situada a Sant Vicenç de Montalt. Els milicians van irrompre en la propietat i, després de saquejar la casa, van detenir 44 Germans i el capellà, Mn. Berenguer, qui no va abandonar mai el seu ramat en les hores més difícils. Plegats van ser conduïts a la txeca de Sant Elies, a Barcelona, on van romandre diverses nits. Cinc dels Germans van ser alliberats en poder justificar la seva nacionalitat francesa. Ells foren els primers testimonis dels fets i de la dissort dels seus companys. Els 40 detinguts van ser afusellats el 12 de novembre de 1936, a les portes del cementiri de Montcada i Reixac. Els seus cossos, abandonats en una fossa comuna.
Els altres 10 germans restants van ser martiritzats en diverses poblacions: Gavà, Sant Adrià de Besòs, Figueres, Costes del Garraf i Sitges.
El Dr. Nicola Gori, postulador de la Causa de Beatificació, escriu a propòsit d’aquests màrtirs i del seu testimoniatge: “Què queda avui del testimoni d’aquests germans? Un signe indeleble de la seva primacia divina en la vida, una prova que la violència i l’odi cec contra la fe mai no tenen la darrera paraula. Aquests germans, majoritàriament assassinats en la flor de la seva joventut, segueixen la seva missió des del Cel, ajudant els que encara són en camí en aquesta terra.”
NICOLA GORI: “Aquests germans, majoritàriament assassinats en la flor de la seva joventut, segueixen la seva missió des del Cel, ajudant els que encara són en camí en aquesta terra”
I afegeix Gori: “Des del meu nomenament com a postulador de la Causa d’aquests 49 servents de Déu i del seu capellà, he vist que la fe d’aquests religiosos era veritablement gran. Malgrat la diversitat dels seus orígens geogràfics, antecedents socials, edats i temperaments, la fe era com la “cola” que els mantenia units i el desig de seguir el Crist era la força que nodria la seva vida quotidiana.”
Esperem de la Santa Seu l’anunci de la seva beatificació. Demanem ja, per intercessió d’aquests màrtirs, el seu testimoniatge de fe i la seva fidelitat a Déu i a l’Església en la construcció d’un món més just i fratern.