El monestir de Montserrat ha celebrat aquest 27 d’abril la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de les diòcesis amb seu a Catalunya. La jornada, que s’ha celebrat un any després de la històrica processó amb la Moreneta amb motiu del Mil·lenari, ha estat marcada per la gran afluència de fidels i la invitació que ha fet el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, a renovar la fe i l’esperança cristiana. Gómez ha presidit la missa conventual de les 11 del matí, retransmesa en directe per Ràdio Estel.
Durant l’homilia, el bisbe de Sant Feliu ha recordat que els cristians “no estem fets per viure mirant a terra. No hem estat creats per caminar amb el cap cot, com si la vida ens lligués al consumisme”, i ha manifestat la necessitat “d’aixecar la mirada cap al cel, com diu el Virolai”.
Prenent Maria com a model, el bisbe ha subratllat que la missió cristiana neix de portar Crist a dins i fer-lo present enmig del món. “Maria, després de rebre l’anunci, s’aixeca i es posa en camí”, ha dit, comparant la muntanya de Judà amb Montserrat, que ha definit com “un lloc de fraternitat universal i de catolicitat universal”.
Gómez també ha aprofitat l’ocasió per fer una crida a la pau i a la caritat com a centre de la vida cristiana: “cada missa proclama que és temps de pau. És temps de pau i mai la cultura de la mort”. I ha conclòs recordant que “Maria no és la meta del nostre pelegrinatge, sinó el camí que ens porta cap al Senyor”.
La jornada d’aquest dilluns ha continuat després de l’eucaristia amb la celebració popular a la plaça del monestir, amb danses i actes festius.
Una vetlla multitudinària
La celebració de la missa és un dels moments centrals de commemoració de la solemnitat, juntament amb la Vetlla de Santa Maria celebrada aquest diumenge al vespre. La Vetlla de Santa Maria és sempre una de les cites més concorregudes de l’any al santuari.
“Hi ha joves que s’interessen per la vida monàstica, que s’interessen per la fe i per l’Evangeli”
Segons ha explicat a Ràdio Estel el pare Bernat Juliol, portaveu de la comunitat benedictina, la vetlla d’aquest any s’ha viscut “molt intensament”. Juliol ha agraït la participació en la missa de diumenge a l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que en la seva homilia ha remarcat el nou despertar espiritual en la societat. En aquest sentit, Juliol ha reconegut que també es percep a Montserrat: “D’una manera molt incipient, sí que es percep. Hi ha joves que s’interessen per la vida monàstica, que s’interessen per la fe i per l’Evangeli. Potser fa un temps això no es veia tant”.
La devoció montserratina, estesa arreu del món
En la mateixa entrevista, el pare Bernat Juliol ha parlat també de la tasca de la comunitat benedictina. Ha insistit que la seva missió principal és “la pregària i l’acollida”, una acollida que es concreta especialment en la litúrgia oberta als pelegrins i en l’escolta personal de moltes persones i grups que pugen a Montserrat buscant orientació espiritual: “La litúrgia és la millor forma de comunicació de l’Església i la millor forma d’expressar el missatge evangèlic i de Jesucrist”, ha afirmat.
“Montserrat és un centre d’espiritualitat propi del nostre país, però la devoció a la Mare de Déu de Montserrat està estesa arreu del món”
Preguntat per l’impacte que ha tingut el Mil·lenari de Montserrat, Juliol ha explicat que la commemoració ha servit per reforçar encara més la projecció espiritual del santuari, que cada any rep més de 2,5 milions de pelegrins. D’aquests, un 60% provenen de fora de Catalunya, fet que confirma la dimensió internacional de la devoció montserratina: “Montserrat és un centre d’espiritualitat propi del nostre país, però la devoció a la Mare de Déu de Montserrat està estesa arreu del món”, ha remarcat. “Quan viatgem, sovint et trobes una parròquia o una capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, ja ens ha passat a llocs tan diversos com Nova York o Bogotà.”
Finalment, Juliol també ha subratllat el vincle profund entre la fe cristiana i la identitat del país: “Catalunya no seria el que és si no fos per la fe i per la vivència cristiana, i si no fos per aquestes arrels cristianes que ha tingut des del principi”. En aquest sentit, ha afegit que “anar a la vivència de la fe també ens ajuda a anar a la vivència com a ciutadans, com a catalans”.
