En una entrevista publicada aquest dimecres 4 de març a Vatican News, el cardenal Pietro Parolin ha expressat una profunda preocupació per la guerra en curs a l’Orient Mitjà i pel deteriorament del dret internacional. Segons ha advertit el secretari d’Estat de la Santa Seu, el món corre el risc d’entrar en una dinàmica perillosa marcada per un multipolarisme en què predomina la força. “És realment preocupant aquest debilitament del dret internacional: la justícia ha estat substituïda per la força”, ha afirmat en l’entrevista firmada per Andrea Tornielli.

Parolin ha assegurat que viu amb gran dolor la situació actual, especialment pel patiment dels pobles de l’Orient Mitjà i de les comunitats cristianes de la regió, ja de per si fràgils. La guerra —ha dit— trenca brutalment vides humanes, provoca destrucció i arrossega nacions senceres a espirals de violència amb final incert. Ha recordat també que el Papa ha descrit recentment el moment actual com una “tragèdia de proporcions enormes” amb el risc de caure en un “abisme irreparable”.

El cardenal ha insistit que la pau i la seguretat “s’han de buscar mitjançant la diplomàcia, especialment a través dels organismes multilaterals, on els estats poden resoldre conflictes de manera incruenta i més justa”. Ha recordat també que després de la Segona Guerra Mundial, que va causar uns 60 milions de morts, els fundadors de l’Organització de les Nacions Unides van voler evitar que les generacions futures tornessin a patir aquells horrors, establint a la Carta de l’ONU normes precises per gestionar els conflictes.

Segons el secretari d’Estat, avui aquests esforços semblen diluir-se. Ha advertit que “la diplomàcia basada en el diàleg i el consens està sent substituïda per una diplomàcia de la força exercida per individus o aliances d’estats, amb la idea que la pau pot aconseguir-se mitjançant les armes”.

Les guerres preventives, un risc d’incendiar el món

Sobre la justificació de l’atac dels Estats Units i Israel com a “guerra preventiva” per impedir la fabricació de nous míssils, Parolin ha recordat que la mateixa Carta de l’ONU estableix que el recurs a la força només pot considerar-se com una última i gravíssima opció: “Abans s’han d’haver esgotat totes les vies del diàleg polític i diplomàtic, avaluant amb rigor la necessitat i la proporcionalitat, amb verificacions estrictes i dins d’un marc de governança multilateral”.

“Si els estats es reconeguessin el dret a una guerra preventiva segons criteris propis i sense un marc jurídic supranacional”, ha advertit, el món sencer podria veure’s envoltat per les flames. És per això que ha insistit que és alarmant el debilitament del dret internacional.

“S’està consolidant un multipolarisme perillós”

Segons Parolin, s’està consolidant un multipolarisme perillós basat en el predomini de la força i l’autoreferencialitat. En aquest context, tornen a qüestionar-se principis com l’autodeterminació dels pobles, la sobirania territorial o les normes que regulen la guerra. També s’està posant en dubte tot l’edifici del dret internacional en àmbits com el desarmament, la cooperació al desenvolupament, el respecte dels drets fonamentals, la propietat intel·lectual i els intercanvis comercials.

El cardenal ha advertit igualment del perill d’invocar el dret internacional de manera selectiva, segons la conveniència. Ha assenyalat que hi ha situacions en què la comunitat internacional s’indigna i es mobilitza amb força, mentre que en altres reacciona amb molta més tebiesa, com si hi hagués violacions del dret que s’han de sancionar i d’altres que es poden tolerar.

La Santa Seu, ha recordat, condemna fermament qualsevol implicació de civils i d’infraestructures civils —com habitatges, escoles, hospitals o llocs de culte— en operacions militars, i reclama que es protegeixi sempre el principi de la inviolabilitat de la dignitat humana i la sacralitat de la vida.

“Els cristians mantenim l’esperança perquè confiem en el Déu”

Malgrat la gravetat de la crisi, Parolin ha expressat l’esperança que la crida a la responsabilitat del Papa Lleó XIV sigui escoltada pels dirigents polítics. En aquest sentit, ha afirmat que “els cristians mantenen l’esperança perquè confien en el Déu fet home, que a Getsemaní va ordenar a Pere embeinar l’espasa i que a la creu va experimentar en primera persona l’horror de la violència”. Hi ha finalitzat: “Tot i les guerres, les destruccions i la incertesa, arreu del món continuen alçant-se veus que reclamen pau i justícia”.