El cardenal Pierbattista Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem, ha concedit una entrevista a Ràdio Vaticana el dimecres 15 d’octubre en què ha reflexionat sobre la nova etapa que ara s’obre a Gaza i Terra Santa. “Tenim un deure envers les nostres comunitats: ajudar-les a mirar més enllà, amb una actitud positiva i serena, vers un futur diferent”, ha dit Pizzaballa en conversa amb Andrea Tornielli i Beatrice Guarrera.
Pizzaballa és a Roma per rebre un premi que s’ha entregat al pare Gabriel Romanelli, rector de la parròquia de la Sagrada Família de Gaza. Sobre la comunitat cristiana present a la zona, ha destacat la importància de “poder dormir una nit sense sentir el soroll de les bombes. Continuen els drons, però a això ja fa anys que hi estan acostumats. Per la resta, la situació continua sent molt inestable. Hi ha hagut enfrontaments entre diferents faccions, però era una cosa previsible, perquè la suspensió de la guerra —que encara no sabem si s’ha acabat— i les fases posteriors són plenes d’incertesa i ambigüitat. Tot està per construir-se i organitzar-se, i era —i és— previsible que hi hagi alts i baixos.
“Encara queda molt per fer”, exposa el cardenal. “La situació continua sent dramàtica: tot està destruït. La gent torna, però torna entre les runes. Els hospitals no funcionen, les escoles no existeixen. Encara estem pendents de la recuperació dels cossos dels ostatges israelians morts, cosa que no és senzilla, perquè enmig del caos se’n va perdre la localització. La desconfiança entre les parts continua sent alta. Això no obstant, més enllà de tot plegat, percebem un nou clima, encara fràgil, però esperem que s’estabilitzi.”
Segons alerta el patriarca llatí de Jerusalem, “el final de la guerra no és l’inici de la pau, ni el final del conflicte, això ho hem de tenir molt present, però és el primer pas”. I afegeix: “Crec que cal un nou lideratge polític i religiós. És molt important, i ja hem començat a posar-nos en contacte. Necessitem nous rostres, noves figures que ajudin a reconstruir una narrativa diferent, basada en el respecte mutu. Les ferides són profundes i caldrà temps, però no ens hem de rendir. Hi ha esperança de construir una pau duradora, encara que per ara amb prou feines som en les primeres passes. Cal creure-s’ho, cal voler-ho. Els temps seran llargs, no ens hem de fer il·lusions”. I també ha dit que cal aprendre dels fracassos dels acords anteriors.
“Hi ha esperança de construir una pau duradora, encara que per ara amb prou feines som en les primeres passes”
Quan el cardenal Pizzaballa va presidir a Barcelona la celebració Sent la Creu el 2024, va posar molt l’accent en la importància de la narrativa de la pau, i en aquesta entrevista hi insisteix de nou: “L’odi sembrat —no només aquests dos anys, sinó molt abans— amb una narrativa de menyspreu, rebuig i exclusió, exigeix un nou llenguatge i nous testimonis. No es pot separar el missatge del qui el transmet. Per això hi insisteixo: necessitem nous rostres que ens ajudin a pensar d’una altra manera”.
Pel que fa a la creació dels dos estats, Pizzaballa parla de la necessitat dels palestins de “ser reconeguts en la seva dignitat com a poble”. “No sé si la solució de dos pobles, dos Estats serà viable a curt termini, però el que no es pot dir als palestins és que no tinguin dret a ser reconeguts com a poble a la seva pròpia terra”, conclou el cardenal.
