La trobada anual dels bisbes de les diòcesis frontereres de Mèxic i els Estats Units ha finalitzat amb una forta crida a l’acció davant la crisi migratòria. Durant la reunió, els prelats han assenyalat que la ruta migratòria que travessa Mèxic s’ha convertit en la més perillosa del món, a causa del control de grups armats, les extorsions i la manca de protecció legal per als viatgers.
“Avui, aquesta franja fronterera és particularment hostil per a qui busca un futur millor”, destaquen els prelats. Concretament l’arquebisbe de San Antonio, Gustavo García Siller, expressa amb dolor la impotència que experimenta davant les polítiques actuals dels Estats Units: “Mai no havia sentit tanta frustració com ara. Hem mirat de respondre-hi amb propostes pastorals i socials, però l’enduriment de les mesures migratòries ens obliga a pensar en estratègies noves”.
Els bisbes no han limitat la seva anàlisi a la teoria, i han visitat l’alberg “Frontera Digna”, on han escoltat els testimonis de migrants centre-americans, sud-americans i mexicans desplaçats per la violència.
Entre ells hi ha històries de famílies que ho han venut tot, però que s’han quedat atrapades en un viatge plegat d’extorsions i amenaces. “Són relats que trenquen el cor, que mostren el rostre humà d’aquesta tragèdia”, assenyala el bisbe de Piedras Negras, Alfonso Miranda Guardiola.
En el comunicat final, els bisbes demanen l’obertura de corredors humanitaris segurs i legals, així com una acció més coordinada entre els governs i la societat civil. Recalquen que el dret de cada nació a guardar les fronteres no es pot posar per davant de l’obligació de garantir la vida i la dignitat de les persones, especialment d’aquelles que busquen refugi.
També han insistit que l’Església restarà al costat dels més vulnerables, seguint la línia de Lleó XIV i de Francesc. “Els migrants no són xifres ni estadístiques: tenen nom, rostre, història i família”, recorda Mons. García Siller.
La trobada també ha tocat altres reptes socials urgents a la regió fronterera, com les addiccions, el suïcidi i la protecció de la infància, problemàtiques que colpegen amb força les comunitats de tots dos països.
“Volem que el poble de Déu sàpiga que els seus pastors són amb ells”, conclouen els bisbes, i subratllen que el seu compromís amb els migrants neix de la fe i de la convicció que l’esperança pot obrir camins tot i enmig de les polítiques més restrictives.
