El passat 5 de setembre va morir a Guatemala Chema Tojeira Pelayo. Nascut a Vigo (1947), era llicenciat en Teologia per la Universitat de Comillas (Madrid). Destinat a Hondures (1969), fou rector de la parròquia rural de Sulaco i de 1976 a 1980 director de Radio El Progreso. L’any 1985 va ser enviat, en plena guerra civil, a El Salvador com a superior dels estudiants jesuïtes de teologia (1985). Sent el superior provincial de la província centreamericana dels jesuïtes (1988-1995), va liderar el procés legal contra els responsables de l’assassinat del rector de la Universitat Centreamericana (UCA) d’El Salvador, Ignacio Ellacuría, i de cinc professors més, jesuïtes, així com de dues dones, Elba i Celina, que va ser realitzat per militars salvadorenys el 16 de novembre del 1989. Del 1997 al 2010 va ser rector de la UCA, on va continuar clarament l’opció pels pobres d’Ellacuría i la promoció d’un El Salvador més just. En acabar el seu mandat, i atès que la seva capacitat pastoral era notable, la qual cosa el va portar a poder ajudar a moltes persones, fou nomenat rector de la parròquia de la Universitat i coordinador de la Pastoral universitària, sent també professor en el Departament de Teologia de la UCA. Tojeira destacà sempre per la seva opció per la defensa dels drets dels marginats, sent, fins l’any 2020, el director de l’Institut de Drets Humans de la Universitat (IDHUCA), on hi va seguir treballant fins que va morir.
Tojeira destacà també per la seva projecció social en els mitjans de comunicació. Des de 1995 tenia una columna en el diari vespertí salvadoreny Co-Latino i participava sovint en els programes de la YSUCA, la ràdio de la Universitat Centreamericana, on hi tenia un espai, “Ética y Política”, on comentava les notícies nacionals i internacionals.
Tojeira va destacar sempre per la seva humanitat, cordialitat i qualitat humana, senzillesa i proximitat a totes les persones, per la qual cosa va ser molt estimat per tots els seus col·laboradors i persones que el van tractar. Amb una clara espiritualitat ignasiana, tenia una fe profunda, marcada per l’amor a Jesús i pel testimoni de Mons. Óscar A. Romero i dels màrtirs de la UCA. Tenia també una esperança incombustible. Però sobretot va destacar per la seva opció pels pobres, per la justícia i pel seu compromís en la defensa dels drets humans, que el va portar sovint a denunciar-ne les violacions tant a El Salvador com a Nicaragua.
