La família franciscana estem celebrant els 800 anys de la composició, per part de sant Francesc, del Càntic del germà sol o Càntic de les criatures.

El sentit litúrgic d’aquest càntic és una Laude, un cant de lloança. Francesc, amb aquest càntic, expressa a Déu els seus nobles sentiments i l’exalça per mitjà de les seves criatures.

Entre els documents de l’època, validats com a font històrica, trobem els escrits denominats Espill de perfecció. En el n. 100 hi diu: “Dos anys abans de morir, estant a Sant Damià en una petita cel·la coberta d’estores i patint extraordinàriament per la malaltia dels ulls —tant, que per espai de més de cinquanta dies no podia veure ni la llum del dia ni la del foc…” “Per això, per a lloança de Déu, per al nostre consol i per a edificació del pròxim, vull compondre una nova lloança de les creatures del Senyor, de les quals ens servim cada dia… I aleshores va dir: Altíssim, omnipotent, bon Senyor…; va aplicar una música a aquesta lletra i va ensenyar els seus companys a recitar-la i cantar-la.”

Pensava i deia que el sol és la més formosa de totes les creatures i la que més pot assemblar-se a Déu i que a la Sagrada Escriptura el Senyor és anomenat sol de justícia; així en titular aquelles lloances de les creatures del Senyor, les va voler anomenar Càntic del germà sol.

En els escrits de la Vida primera de Celano trobem: “Qui podrà explicar l’alegria que li provocava en l’esperit la bellesa de les flors, en contemplar la galania de les formes i en aspirar la fragància de les seves aromes? A l’instant adreçava l’ull de la consideració a la formosor d’aquella flor que, brotant lluminosa per primavera de l’arrel de Jessè, va donar vida amb la fragància a milers de morts. I, en trobar-se en presència de moltes flors, les predicava, convidant-les a lloar el Senyor, com si gaudissin del do de la raó” (n. 81).

El Càntic ens recorda que els humans som tan dependents dels elements de la creació com aquests depenen de nosaltres. Amb el seu meravellós respecte per les creatures de tot tipus, pel sol, la lluna, els estels, l’aigua, el vent, el foc i la terra, Francesc va arribar a veure que tota la creació lloava Déu.

Per concloure, podem dir que és un càntic a la glòria de Déu, a la bondat de la naturalesa, que ens han de conduir a la pau i a la fraternitat universal.