1 Quins són els preparatius?

Es pot definir el Conclave com aquell treball de discerniment que fan els cardenals que no han arribat encara als 80 anys per elegir la persona que ha de ser el Bisbe de Roma i el Successor de sant Pere. Els darrers Sants Pares han sentit la responsabilitat de donar unes normes per al bon desenvolupament del Conclave. Pau VI va publicar la constitució apostòlica Romani Pontifici eligendo (1-10-1975) i Joan Pau II, una altra constitució apostòlica sobre el mateix tema titulada Universi Dominici gregis (22-02-1996). I Benet XVI amb un document de l’11 de juny del 2007 —titulat Constitutione apostolica— va determinar que per elegir el nou Papa cal sempre que el candidat obtingui les dues terceres parts dels sufragis dels cardenals electors. Es busca sempre un Papa elegit per un ampli consens del Conclave, consens expressat per mitjà d’una «majoria qualificada» dels sufragis dels cardenals electors.

Aquests documents han estat publicats en català a Documents d’Església i en castellà a Ecclesia, i per descomptat a internet. Quant a la preparació del Conclave, abans de començar, els cardenals —també, en aquest cas, els de més de 80 anys— preparen l’elecció amb unes reunions prèvies, les anomenades «congregacions generals», que són com una anàlisi de l’estat de l’Església en tot el món, per tal de veure quina persona pot ser la més adient per assumir la funció del Successor de sant Pere.

2 Com s’inaugura?

Amb una missa al matí del dia primer del Conclave, concelebrada pels cardenals a la basílica de Sant Pere. És la missa pro eligendo Papa. A la tarda, des de la Capella Paulina del Palau Apostòlic, on es reuneixen, es dirigeixen a la Capella Sixtina, lloc i seu del desenvolupament de l’elecció. Hi van en processó invocant amb el cant del Veni Creator l’assistència de l’Esperit Sant. Arribats a la Sixtina, el mestre de cerimònies pontifici pronuncia l’ordre Extra omnes. Aleshores, en surten les persones alienes al Conclave, i només es queden els cardenals tancats amb clau —aquest terme ens dona l’etimologia de la paraula conclave— i aïllats del món a fi de garantir el secret de les seves votacions.

Els cardenals electors, mentre durin les eleccions, no poden rebre premsa ni escoltar programes radiofònics i televisius i no poden portar estris de reproducció d’escrits, d’imatges o de so. El personal auxiliar, si trenca el secret, incorreria en pena d’excomunió reservada a la Seu Apostòlica.

3 Què passa en un Conclave?

El que ha de passar és que els cardenals, en llibertat, elegeixin un Papa. En plena llibertat i responsabilitat. Hi ha pena d’excomunió per als cardenals electors si accepten per exemple portar al Conclave un veto a un determinat candidat a ser Papa. Un cas emblemàtic, en aquest sentit, fou el veto al cardenal Mariano Rampolla del Tindaro (1843-Roma 1913). Fou primer conseller i després nunci a la Nunciatura de Madrid (Sicília 1882-1887). Fou secretari d’Estat de Lleó XIII (1887-1903). Cercà la independència de la Santa Seu mitjançant un inseriment en la comunitat internacional; afavorí l’adhesió dels catòlics francesos a la república i la dels espanyols a la monarquia restaurada i la dels italians al nou sistema, política que li comportà el veto d’Àustria en el Conclave de 1903, on sembla que anava a ser elegit. Això és un exemple del que no ha de passar en un Conclave.

Arribat el moment de votar un Papa, dins la Capella Sixtina, hi ha un conjunt d’homes que creuen en Déu i que han consagrat la seva vida a Crist i a l’Església. Sense idealitzar-los, vull pensar que volen fer un bon discerniment per elegir la persona que millor pugui servir l’Església i el món en les actuals circumstàncies. Es fan acudits i bromes sobre l’assistència de l’Esperit Sant en aquesta assemblea electiva. L’Esperit —així ho creiem— és capaç de conduir l’Església per mitjà també de les mediacions humanes, a vegades fins i tot massa humanes. Per al creient el Conclave és l’hora de la pregària confiada. Els darrers conclaves ens han donat uns grans Papes. Cal donar gràcies a Déu especialment pels pontífexs romans que hem conegut.

4 Quant de temps pot durar?

La història parla de conclaves molt llargs, perquè les diverses tendències dels cardenals no es posaven d’acord, sovint per influències dels poders polítics. Avui l’Església, gràcies a Déu, gaudeix de llibertat i no està sotmesa a aquestes influències com en alguns segles passats. Actualment la duració dels conclaves és de dos o tres dies.

5 Per què no és públic?

Per discreció i per garantir la plena llibertat dels electors. L’elegit ha de ser el pastor de tots els membres de l’Església. La discreció sobre els detalls de la seva elecció ajuda que pugui ser acollit com el pastor i el servidor dels servidors de Déu (servus servorum Dei, que és dels títols més bonics del Papa). La discreció i el secret estan al servei de la llibertat del Conclave, que és el bé a preservar. La lliçó de la Història és clara en aquest punt.

6 Quin va ser el Conclave més llarg?

Es diu que el Conclave que va elegir Gregori X (Teobald Visconti) va durar dos anys i que els ciutadans de Viterbo —on es va celebrar—, aïrats, van deixar els cardenals sense sostre (van aixecar la teulada) i només a pa i aigua… Fou un cas límit. Avui això no és previsible, gràcies a Déu.

7 Per què se celebra a la Capella Sixtina?

Perquè —com escriu Joan Pau II— «tot contribueix a fer més viva la presència de Déu, davant del qual cadascú haurà de presentar-se un dia per tal de ser jutjat». Les pintures de Miquel Àngel —en especial el famós Judici Final— són un bon recordatori per als electors sobre la transcendència de les seves decisions.

8 Qui proposa els candidats per a la successió?

Pròpiament, no hi ha candidats «presentats». No hi ha cap candidat que es presenti ell mateix. Candidats a ser elegits, a la pràctica, ho són tots els cardenals (també pot ser elegit un no cardenal, però darrerament no succeeix mai). Només les primeres votacions, ja dins del Conclave, aniran dient qui són els candidats que tots els electors han anat determinant amb les votacions (i abans, per descomptat, amb les converses entre ells i amb les reflexions personals). Però no es pot entrar al Conclave amb pactes fets o amb vetos de cap mena. 

9 Qui té dret a escollir el Papa?

Els cardenals que no hagin complert els 80 anys a l’hora d’iniciar-se el conclave, com a representants del clergat i del poble cristià de la diòcesi de Roma, encara que avui al Col·legi de Cardenals estan representats els cinc continents. L’any 1978 a qui preguntava pels «papables», a l’Oficina de Premsa del Vaticà li donaven la biografia de tots els cardenals…

10 Com és la votació per escollir un nou Papa?

Normalment, es fan quatre votacions cada dia, dues al matí i dues a la tarda. El vot de cada cardenal és secret. Segons les disposicions de Joan Pau II, queden abolides les maneres d’elecció anomenades per aclamació o per inspiració i per compromís. La forma d’elecció del Papa ha de ser únicament per escrutini dels vots dels cardenals electors. Cada cardenal elector, quan posa la papereta a l’urna, pronuncia en veu alta la següent fórmula de jurament: «Poso per testimoni el Crist Senyor que em jutjarà que jo elegeixo aquell que, davant Déu, crec que ha de ser elegit.»

11 Quines formes hi ha d’elecció?

La forma habitual és la de les successives votacions. Benet XVI va introduïr una modificació en les disposicions de Pau VI i de Joan Pau II: amb un motu proprio de l’11 de juny del 2007, va demanar que es «torni a la norma sancionada per la tradició, segons la qual el Pontífex Romà no sigui considerat vàlidament elegit si no ha obtingut les dues terceres parts dels sufragis dels cardenals electors». Aquesta majoria qualificada cerca que l’elecció gaudeixi d’un ampli consens dels cardenals. Si no fos possible arribar en pocs dies a aquesta majoria qualificada, demana que hi hagi «un dia dedicat a l’oració, a la reflexió i al diàleg» i en les votacions següents només podrien ser votats els dos cardenals que en l’escrutini anterior haguessin obtingut un major nombre de sufragis. Però també en aquest cas es requereix per a la validesa de l’elecció la majoria qualificada de les dues terceres parts. 

12 Hi ha requisits per ser escollit Papa?

N’hi ha tants que no sabria pas fer la llista! La del Papa és potser la més gran responsabilitat moral que pot caure sobre un home en aquest món. N’hi ha per espantar-se, humanament parlant; però a la llum de la fe, la persona a la qual imposen aquesta pesada creu, sens dubte, posa tota la seva confiança en l’ajut de Déu. El Papa, com a bisbe de tota l’Església de Crist, ha de ser sobre un pastor, un Bon Pastor, a imatge de Crist, el «Gran Pastor de les ovelles» (sant Gregori el Gran).

13 Amb quina fórmula accepta el cardenal triat ser Pontífex?

El cardenal degà o el primer dels cardenals per ordre d’antiguitat demana el consentiment de l’elegit amb les paraules següents: «Acceptes la teva elecció canònica per a Summe Pontífex?» I, un cop rebut el consentiment, li pregunta: «Com vols ser anomenat?» Després de l’acceptació, l’elegit és immediatament bisbe de l’Església romana, veritable Papa i cap del Col·legi Episcopal i «pel mateix fet —diu la constitució de Joan Pau II— adquireix la plena i suprema potestat sobre l’Església universal i pot exercir-la».

14 Com se sap que hi ha un nou Papa?

En aquesta societat de tants recursos tecnològics i de la comunicació global instantània, aquesta notícia es comunica amb el sistema primitiu de senyals de fum. A prop de la Capella Sixtina hi ha una estufa, i allí es cremen les paperetes de les diverses votacions. Si surt fum negre de la xemeneia situada a la teulada de la Capella, no hi ha encara Papa; si és blanc —la famosa «fumata blanca»—, vol dir que ja s’ha arribat a la votació definitiva. Sembla que amb les paperetes es crema també un producte químic que permet que el negre o el blanc del fum sigui visible. I si repiquen les campanes de la basílica, ja és ben segur. Aquests moments d’incertesa ens han acompanyat en els darrers conclaves.

15 Com es fa l’anunci del nou Papa en públic?

Hi ha dos moments de comunicació de la notícia. El primer el compleix el primer dels cardenals diaques, que es dirigeix al balcó central de la basílica de Sant Pere per anunciar Urbi et orbi —a la ciutat i al món—: Anuntio vobis gaudium magnum: habemus Papam, i el nom de l’elegit… El segon moment el protagonitza el mateix Sant Pare, que surt al balcó central de la basílica i dóna la primera benedicció Urbi et orbi. Era una tradició recent que el nou Papa impartís la benedicció i saludés, però sense dir res més. Tanmateix, Joan Pau I, Joan Pau II, Benet XVI i el mateix Francesc van fer una breu presentació, que és un dels missatges més vius i més recordats del nou pontificat. És un gest molt bonic de comunió amb el poble romà —i de tot el món— present a la plaça en aquells moments.