Dilluns de Pasqua, l’anomenat “dilluns de l’àngel” perquè recorda que un àngel va anunciar a les dones que Crist havia ressuscitat, el papa Francesc es va llevar cap a dos quarts de sis del matí. Malgrat que seguia convalescent, mantenia el costum de començar molt aviat la jornada. Passat poc més d’una hora, va començar a trobar-se malament. Els seus col·laboradors el van ajudar a tornar al llit, però aviat la situació es va complicar. En aquells minuts crítics va haver-hi molta incertesa, moltes decisions creuades, propostes que contemplaven trucar a una ambulància, potser traslladar d’urgència el Papa al Gemelli. No va haver-hi temps. Francesc va fer un gest a qui s’havia ocupat i preocupat pel seu estat de salut en els darrers anys, l’infermer Massimiliano Strappetti, i gairebé alhora va entrar en coma. Qui va ser molt a prop del Pontífex en aquests darrers instants assegura que tot va anar molt ràpid, que el Papa no va patir. Eren cap a les 7.35 del matí. Al Sant Pare li va sobrevenir un ictus que li va provocar un coma i una fallada cardiocirculatòria irreversible. El quadre clínic subjacent era molt complicat, com indicava l’informe de defunció del Pontífex que va donar a conèixer el Vaticà. Això és, una prèvia d’insuficiència respiratòria aguda amb pneumònia polimicrobiana bilateral, bronquièctasis múltiples, hipertensió i diabetis tipus II. Així ho va signar i certificar el director dels serveis mèdics del Vaticà, el professor Andrea Arcangeli.

“Demano que les meves despulles mortals descansin esperant el dia de la resurrecció a la basílica papal de Santa Maria la Major”, s’indica en el testament que es va fer públic poques hores després de la seva mort, un document signat per Francesc el 29 de juny del 2022.

Consulteu el número especial a continuació: