El 21 d’abril del 2025 era Dilluns de Pasqua. A les 7.35 h el papa Francesc, als 88 anys d’edat i 12 de pontificat, sortia a l’encontre del Pare. L’última vegada que l’havíem vist i escoltat havia estat durant la benedicció pasqual de l’Urbi et orbi. El número especial que li vam dedicar es titulava Llegat d’esperança i, vist en la perspectiva de l’any transcorregut, era més que adient. El papa Francesc va morir mentre encara se celebrava el Jubileu de l’Esperança i, per tant, va passar el seu testimoni al seu successor, el papa Lleó XIV. Un llegat que no ha fet més que agegantar-se.
En el primer aniversari de la mort de Francesc, el cardenal Joan Josep Omella va ser entrevistat a Ràdio Estel. Ell, que l’havia conegut tan de prop, que havia format del nucli de 9 cardenals de la màxima confiança, va recordar-lo de forma molt entranyable i va rememorar algunes anècdotes. Va revelar també que “Lleó estava enamorat de la manera de viure de Francesc, que portava a la pràctica el que volia el Concili Vaticà II: una Església en el món d’avui”. “A alguns els costa”, va reconèixer el cardenal, “però hem d’anar endavant. Francesc va fer aquest esforç de portar l’Església al món d’avui, i Lleó XIV té el mateix tarannà”.
El llegat d’esperança de Francesc es va fent més gegantí a mesura que passa el temps. Una dimensió que també viu el pontificat de Lleó XIV. En el viatge apostòlic a l’Àfrica, que va finalitzar el 23 d’abril, ha rugit amb valentia contra el mal, encarnat per la desigualtat, la pobresa, la corrupció, l’espoli i la violència, i ha protegit amb la mateixa vehemència el bé, encarnat per les persones més vulnerables i pel missatge de pau. Un testimoniatge en clau evangèlica per al món d’avui.
