Del 13 al 15 d’octubre es van celebrar a Madrid les trenta-setenes Jornades nacionals de Pastoral Penitenciària. Algunes de les delegacions catalanes van participar en aquest espai per tal de compartir i reflexionar sobre el compromís a què hem estat cridades.
Monsenyor Florencio Roselló Avellanas, OdM, arquebisbe de Pamplona i bisbe de Tudela, és el responsable de la Pastoral Penitenciària de la Conferència Episcopal Espanyola. Les seves paraules de benvinguda ens van recordar el lema de la recent visita del papa Lleó XIV al nostre país. “Alça la mirada!” També hem volgut que sigui la divisa de les nostres jornades.
Alçar la mirada en el món penitenciari significa mirar més enllà dels murs de les presons, acompanyar per part del voluntariat i de les capellanies tants homes i dones privats de llibertat que viuen sense esperança ni horitzó, tancats pels murs de la incomprensió, de la solitud, del desànim. Separats pels murs que els fan invisibles, fins i tot per part d’amics i familiars. Per a ells, alçar la mirada significa entendre que la presó és només un tram en el camí de les seves vides. També la societat hem d’alçar la mirada més enllà dels prejudicis i de l’estigma que pateixen els interns i les internes. Alçar la mirada significa que esmercem esforços per fer possible la reinserció de les persones que estan complint la seva condemna i que busquen guarir les vides per retornar a la quotidianitat, a la feina, a la relació familiar i a les amistats. Cal una mirada oberta, conciliadora, reparadora envers aquells que, com nosaltres mateixos, necessiten segones oportunitats.
Des de la Secretaria d’Institucions Penitenciàries es va agrair a la Pastoral Penitenciària el fet de possibilitar que les persones privades de llibertat mantinguin vincles amb l’exterior, que el voluntariat aporta humanitat i un acompanyament que és altament valorat dins els centres penitenciaris. Al mateix temps posava de manifest la tasca important de fer present la realitat de la presó enmig de la societat, i que pot ajudar a refer-ne la imatge, sovint esbiaixada i estigmatitzada, que presenta entre la ciutadania i els mitjans de comunicació.
El pare Pedro Fernàndez OsT, delegat de Màlaga i capellà penitenciari, ens recordava que la presó es troba en les fronteres de la societat, a les perifèries. Els interns i les internes són aquells descartats pel sistema i pel mateix entorn. Però la presó és un espai de trobada amb Crist —“Era a la presó i vinguéreu a veure’m” Mt 25,36—. És un espai sagrat, teofànic. La Pastoral Penitenciària és el braç misericordiós i samarità de l’Església, és la Pastoral de la Justícia i de la Llibertat.
Les jornades són enriquidores perquè ofereixen reflexions en grup, la possibilitat de compartir inquietuds, reptes i iniciatives. Sentir que no estem sols, que la Pastoral Penitenciària és una gran família, animada per l’Esperit i en comunió amb l’Església ens dona esperança i força per seguir endavant amb aquesta vocació a la qual hem estat cridats i per a la qual necessitem l’acompanyament de les nostres comunitats diocesanes.