El Consell de l’Audiovisual de Catalunya i la Direcció General d’Afers Religiosos del Govern de la Generalitat han elaborat unes recomanacions adreçades als periodistes sobre el tractament informatiu del fet religiós. El document proposa defugir les simplificacions i els tòpics, i incorpora una guia amb els errors més comuns i les propostes per evitar-los.
Les Recomanacions sobre el tractament informatiu del fet religiós als mitjans de comunicació han estat presentades en un acte en què han participat el president del CAC, Xevi Xirgo, la consellera secretària del CAC, Laura Pinyol, el secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió, Oriol Duran, i el director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol. L’acte ha tingut lloc dimarts 24 d’octubre al Palau Centelles.
Un dels errors que es comenten, segons ha exposat Armengol, és reduir la informació religiosa a esquemes de l’Església catòlica, és a dir, “referir-nos a tots els cultes com a missa, cosa que fa que les confessions minoritàries se sentin menystingudes”.
L’augment de la pluralitat religiosa a casa nostra, unit a la transformació del concepte i la vivència de la religió, i al fet de la minva del periodista especialitzat ha fet que avui dia siguin més necessàries que mai aquestes pautes, perquè com ha dit Laura Pinyol, “són temes que no admeten la superficialitat”.
El document inclou dades sobre la pràctica religiosa a Catalunya, segons les quals el 66,9% de la població catalana considera que és molt o bastant important disposar d’algun coneixement sobre la diversitat religiosa. També que Catalunya disposa de 7.291 centres de culte de 15 confessions religioses diferents, dels quals el 79% pertanyen a l’Església catòlica.
La part referida a les recomanacions inclou 17 entrades adreçades als periodistes per millorar la cobertura informativa del fet religiós. Entre les recomanacions, es proposa defugir les simplificacions i els tòpics, tenir en compte les especificitats de cada confessió religiosa i conèixer els calendaris respectius. També es demana tenir cura a l’hora de parlar de fonamentalisme religiós, ja que, segons s’assenyala, no es pot etiquetar de fonamentalista una persona o una comunitat pel sol fet de seguir un decàleg determinat, ni es pot catalogar de sectària tota confessió que no sigui majoritària.
Així mateix, en l’apartat d’especificitats de la pràctica periodística, el document demana tenir en compte les diferents estructures de cada confessió. En concret, s’assenyala que mentre l’Església catòlica disposa d’un únic portaveu oficial, en altres confessions no existeix aquesta centralització. En conseqüència, es pot parlar de l’Església catòlica, però no de l’església evangèlica, que no existeix perquè hi ha un conjunt d’esglésies evangèliques, que no tenen una organització comuna. El document inclou un apartat amb els errors comuns, els prejudicis i els estereotips més estesos en matèria de fet religiós. Per exemple, assenyala que l’islamisme és un moviment politicoreligiós, a diferència de l’islam, que és una religió.
Així mateix, quan s’informa que s’ha obert una església al barri, cal tenir en compte que la paraula església s’associa només a algunes branques del cristianisme, però que en el cas de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies cal parlar de capelles i en el cas de l’hinduisme, de centres. Quan es fa referència a l’islam, s’anomenen oratoris o mesquites −si l’edifici inclou un minaret. Així mateix, en el judaisme hi ha sinagogues, en el sikhisme, gurdwares i en els Testimonis Cristians de Jehovà, sales del regne.
El document inclou un annex amb una fitxa tècnica de cadascuna de les 12 confessions religioses amb més presència a Catalunya: budisme, Església Adventista del Setè Dia, Església catòlica, Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, esglésies evangèliques, esglésies ortodoxes, fe bahá’í, hinduisme, islam, judaisme, sikhisme i Testimonis Cristians de Jehovà.
