Un any més, i ja en són 25, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Núria organitza el pelegrinatge de Montserrat a Núria. Serà de l’1 al 9 d’agost. Per inscriure-s’hi hi ha el WhatsApp 607 934 111. Es tracta d’un camí exterior però també interior, envoltats de natura, on compartir vivències, pregària, silenci… En parlem amb el president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Núria, David Aguilà.

Què suposa arribar aquesta fita de 25 anys?

És una joia veure el fruit que al llarg dels anys aquest camí deixa en el cor de les persones: pau, assossegament, germanor, fe. Montserrat i Núria són dos santuaris marians de referència, i aquest camí, que passa íntegrament per territori català, convida, com tot pelegrinatge, a viure l’espiritualitat al seu màxim exponencial.

Com és aquest camí?

Montserrat és un far espiritual a casa nostra. Allí pernoctem la primera nit, on ens sentim molt ben acollits. Resem les vespres i altres pregàries acompanyats dels monjos, i l’endemà marxem a Manresa i fem una pregària a la Cova, on ens acullen els pares jesuïtes.

Després de Manresa passem a Sallent i pernoctem a la Casa Natal de sant Antoni M. Claret. Celebrem la Missa amb el rector, que ens rep a la rectoria, i continuem fins a Puig-reig i Santa Maria de Merlès, dos punts amb paisatges molt bonics. Llavors anem a Puigcercós, en un refugi enmig de la muntanya, i a Campdevànol. Enguany passem per Planoles i d’aquí cap a Núria.

És una combinació de natura, senderisme, excursió, caminar, fer comunitat, cantar, parlar, compartir… en un ambient de devoció especial a la Mare de Déu. Les nostres “motxilles” es van alleugerint i anem experimentant aquell deseiximent propi dels pelegrins. És una experiència difícil d’explicar, però que desemboca en sentir-se més lliure i feliç.

“És una combinació de natura, senderisme, excursió, caminar, fer comunitat, cantar, parlar, compartir… en un ambient de devoció especial a la Mare de Déu”

També gaudim molt de la creació. Molts trams són paratges solitaris i de bells paisatges, que conviden espontàniament a la reflexió assossegada.  Un pelegrinatge és fer un salt espiritual per deixar de fer coses, apagar el mòbil, fer silenci, sentint els olors de la natura, el cant dels ocells… També fomenta la cohesió del grup i la germanor davant les dificultats del camí i de la vida.

I si algú es ressaga?

Lloguem una autocaravana, que també fa de “cotxe-escombra”. I ara s’escau comentar que això ens suposa despeses no petites, i per això gaudim d’alguns patrocinadors, encara que ens en manquen i en cerquem més. Aquest vehicle, que transporta el gruix de les motxilles, fa possible que tothom pugui fer camí amb tranquil·litat, també si algú presenta un problema físic. L’any passat hi va haver pelegrins des dels 20 vint anys fins als 80. També portem una metgessa i una logística d’emissores.

Per a aquest 25è aniversari hi ha alguna novetat?

Mirarem de fer a Montserrat un acte una mica solemne. Hi ha una part força desconeguda de la muntanya davant del monestir. És Ca n’Estruch, una zona bonica on, antigament, els monjos tenien les destil·leries. Hi ha una masia centenària, Can Paloma, amb l’Ermita de santa Margarida, on volem celebrar la missa d’arrencada i altres activitats. Volem plantar-hi un roure com a símbol de posar arrels al territori amb les branques que van cap al cel, com un enllaç de cel i terra.

Per a qui està pensat aquest pelegrinatge?

És obert a tothom. En el camí tots hem d’anar junts. No és una excursió sinó un pelegrinatge i, per tant, ningú no ha de quedar enrere. De fet, hi ha el projecte de fer aquest camí també per a minusvàlids, amb voluntaris i cadires especials. Tothom pot fer el camí, ningú no pot quedar-ne fora. No és cap cursa. Volem deixar presses i caminar sense rellotges ni mòbils.

El secret és aconseguir un ambient de germanor i de pregària, i caminar, gaudir, parlar, cantar, aturar-nos. No hem de demostrar res, ni fer més del que podem fer, i és bo anar al ritme de l’últim. Aquí hi ha la gràcia de seguir el ritme de la vida com un temps de Déu. Això és una invitació perquè qualsevol obstacle o dificultat es converteixi en una gràcia.

“El secret és aconseguir un ambient de germanor i de pregària, i caminar, gaudir, parlar, cantar, aturar-nos. No hem de demostrar res, ni fer més del que podem fer, i és bo anar al ritme de l’últim”

Amb quina actitud s’ha d’afrontar aquest camí de Montserrat a Núria?

Sortir dels paràmetres del món: mòbils, rellotges, i no quantificar-ho tot amb expectatives artificioses. Convidem que la gent obri el cor i entri en aquesta transcendència. És una aventura espiritual, també amb cansament físic, on tots ens donem suport. Caminem plegats persones més i menys creients, palpant la creació de Déu i sentint la comunitat, que és un regal. Al cap i a la fi, tot és amor de Déu que ens sustenta especialment quan ens sentim febles o ensopeguem. Per això aquesta invitació és oberta a tothom.

Quanta gent hi ha al darrere d’aquesta peregrinació?

El primer que hem de recordar és en Carlos Baijet, president anterior que va crear el primer camí de pelegrinatge de Montserrat a Núria. També vull donar les gràcies al suport de la parròquia de Crist Redemptor de Barcelona, a l’Escola d’Animació Bíblica i el seu equip, al Grup Bona Nova, als forestals d’Esparreguera, a Mutuacat, a Embotits Casolans de Planoles i Aigua de Ribes.

Quin missatge final vol transmetre?

L’important és que a la vida tinguem un caràcter proactiu. A mi em fa molta il·lusió consolidar aquest camí, bonic i de país. És cert que, engegar-lo, sempre costa. Però val la pena quan comproves que ens fa deixar la mandra que tenim instal·lada i ens fa prendre un tarannà dinàmic i positiu.