El pecat, vist com un error, una tria equivocada que fereix i condueix a la mort, travessa tota la Bíblia. Ja el Gènesi revela que el seu origen és una decisió: fruit de la llibertat humana i de la supèrbia. Déu ens ha creat lliures, a la seva imatge, i assumeix el risc que puguem caure i rebutjar el seu pla d’amor.

Jesús assenyala l’arrel del mal. El mal es gesta en el més profund del cor (Mc 7), però la seva llavor la sembra el Maligne mitjançant l’engany, com explica la paràbola del blat i el jull (Mt 13). Bé i mal conviuen en la història humana fins al darrer dia.

El mal s’inocula a través de les temptacions. Jesús en va afrontar tres, que expressen grans formes de corrupció: la temptació del pa, símbol del materialisme i la cobdícia; la del poder, imposat amb violència, lleis opressores i manipulació; i la de la fama, el prestigi, l’espectacle i les aparences. Són promeses brillants, però falses, paranys que condueixen a la destrucció.

Déu no destrueix ni castiga: acull la humanitat amb els seus errors i espera pacientment la seva conversió. “Deixeu que creixin junts”, diu a Mt 13,30. La salvació és gratuïta, però demana una resposta. Jesús, enviat pel Pare, ve a rescatar, oferint el seu amor i convidant tothom a triar el camí de la vida. Concep el pecat com a ferida i esclavatge, i ve a perdonar i alliberar. Bona part de la seva missió consisteix a cercar els pecadors (Mt 9).

Respondre a aquesta crida demana llibertat i perseverança per créixer en el bé. La paràbola de la casa sobre roca (Mt 7,24) ens recorda que el bé es construeix amb esforç. Allà on la gràcia divina i la voluntat humana s’entrellacen, el món pot renovar-se i el mal és vençut per la força del bé.