La versió litúrgica del Parenostre en català acaba d’una forma força deficient. Diem: “Ans deslliureu-nos de qualsevol mal.”
En primer lloc, la fórmula “ans deslliureu-nos”, per bé que sigui una expressió molt elegant, ja fa molt temps que s’ha convertit en un cultisme. Espontàniament direm: “i allibereu-nos”, senzillament i clara. D’aquesta manera, per exemple, s’expressa la Bíblia catalana interconfessional.
El problema més seriós, però, no merament lingüístic, el tenim en la segona part de la frase: “de qualsevol mal.” La paraula “qualsevol”, segons el diccionari, vol dir “Una d’entre diferents persones o coses, sigui la que sigui, no importa quina”, i també: “No escollit, d’escassa importància, vulgar.” És això el que Jesús ens fa demanar en la seva oració? No.
Podríem allargar-nos aquí en la consideració del mot grec original que trobem en l’evangeli de sant Mateu, així com en la traducció llatina. Tant una paraula com l’altra fan referència a algú dolent, pervers, maligne, malvat, el mal. Però potser ens serà més útil recórrer al Catecisme, quan comenta la pregària del Senyor. Hi llegim: “L’última petició al nostre Pare també es troba en la pregària de Jesús: ‘No prego que els tragueu del món, sinó que els preserveu del Maligne’ (Jn 17,15)” (núm. 2850). I, encara: “En aquesta petició, el Mal no és una abstracció, sinó que designa una persona, Satanàs, el Maligne, l’àngel que s’oposa a Déu” (núm. 2851).
Per altra banda, es dona el cas paradoxal que, quan llegim, en el Leccionari, el text del Parenostre en sant Mateu, la paraula que fa servir la versió litúrgica és precisament “Maligne” i no pas “qualsevol mal”. També fa el mateix la Bíblia de Montserrat: “ans deslliureu-nos del Maligne” (Mt 6,13b).
Si som fidels, doncs, a la traducció genuïna del text original, pren sentit l’embolisme litúrgic del Parenostre, que comença dient: “Allibereu-nos de tots els mals, Senyor”, ja que com diu el mateix Catecisme: “Quan demanem d’ésser alliberats del Maligne, preguem igualment per ser alliberats de tots els mals… dels quals és l’autor o instigador” (núm. 2854). En canvi, en l’actualitat aquest embolisme no és res més que una repetició innecessària del que ja s’ha dit.
L’Eucologi del Dr. Lluís Carreras, fruit del primer Congrés litúrgic de Montserrat (1915), tradueix el “sed liberanos a malo” llatí per “ans deslliureu-nos del mal”. Ignorem per quin motiu, en la primera edició del missal de sant Pau VI, es va optar per la pitjor traducció d’aquesta frase, i no pel sentit autèntic que té en la nostra llengua. Tampoc comprenem que, passats tants anys, encara no s’hagi corregit.
