El papa Lleó XIV es va presentar al món demanant la pau per a tothom. Les seves primeres paraules i gestos com a Successor de Pere han estat una autèntica declaració d’intencions. El primer Pontífex nord-americà de la història, també amb nacionalitat peruana, va sacsejar consciències reclamant “una pau desarmada i una pau desarmant, humil i perseverant”, en aquests temps convulsos. També va deixar clar en el seu primer missatge que continuarà la línia de Francesc, la de l’Església en sortida, que no exclou ningú, que avança cap a les perifèries, que s’assenta a Roma, però que té cura del seu ramat arreu del món. “Déu ens estima, ens estima a tots, i el mal no prevaldrà”, va dir. Unes paraules que evocaven aquell “tots, tots, tots” del seu predecessor. Va parlar de diàleg, de la importància de bastir ponts, de la trobada, de la sinodalitat de l’Església… conceptes clau, més necessaris que mai en un moment històric marcat per la incertesa i els conflictes de difícil solució.

Amb l’elecció del seu nom papal, Lleó XIV, va enviar un altre missatge al món. El darrer Pontífex de portar aquest nom, Lleó XIII, va estar profundament relacionat amb la justícia social i amb la modernització moderada de l’Església.

Aquest Papa missioner, nascut al nord pròsper, però que ha passat la major part de la seva vida al sud global, que també coneix a la perfecció com funcionen els palaus del poder, promet un perfil conciliador i valent, capaç de liderar una Església que no es tanqui en ella mateixa, que sàpiga sortir i portar llum a un món marcat per la desesperació.