Aquest dijous 9 d’abril ha mort Pere Lluís Font (Pujalt, 1934) a l’edat de noranta-dos anys. Pensador, filòsof de la religió i traductor, Font ha estat una figura fonamental per a la renovació del pensament català dels últims cinquanta anys, una tasca que va veure reconeguda el 2025 quan va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Ha estat també un gran impulsor del diàleg entre cristianisme i cultura, com ho demostra el fet que va ser vicepresident del Patronat de la Fundació Joan Maragall durant vint-i-set anys.
Pere Lluís Font va ser entrevistat per Catalunya Cristiana l’any 2023 per presentar una nova edició dels Pensaments (Adesiara) de Blaise Pascal, una traducció al català feta pel mateix Font. Aquesta publicació és només una de les moltes contribucions del filòsof i teòleg a les lletres catalanes.
“Pere Lluís Font ha estat un treballador incansable al servei de la cultura i el país”
L’obra de Pere Lluís Font
Com ha recordat Fragmenta Editorial en un comunicat, Pere Lluís Font va traduir al català el Discurs del mètode de René Descartes i va encarregar-se de l’edició catalana, amb introduccions i notes, d’obres de Michel de Montaigne, Baruch Spinoza i Immanuel Kant. Va traduir i editar Pensaments i opuscles (Adesiara, 2022) i Provincianes (Adesiara, 2024) de Blaise Pascal. Entre les seves últimes publicacions trobem Cristianisme i modernitat. Per una inculturació moderna del cristianisme (Cruïlla, 2016) i Immanuel Kant. Sis assaigs i un diàleg d’ultratomba (Arpa, 2016).
A Fragmenta va publicar Filosofia de la religió. Sis assaigs i una nota (2017, 2020 en castellà) i la traducció al català dels Poemes essencials de Joan de la Creu (2025). “Pere Lluís Font ha estat un treballador incansable al servei de la cultura i el país. No li agrairem mai prou el que ha fet per afavorir la lectura de filosofia en llengua catalana”, ha manifestat Ignasi Moreta, director i editor de Fragmenta.
Moreta ha destacat l’autoexigència de Font, que “només publicava allò de què estava ben convençut”. És per això que no va publicar la traducció de Poemes essencials fins al 2025, gairebé trenta anys després d’acabar-la. Un exemple de la gran tasca que va fer a favor de la llengua catalana, que el país li va agrair amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
