El prevere i doctor en teologia Josep Perarnau i Espelt ha mort la matinada d’aquest diumenge, 1 de març, a l’edat de 97 anys. Perarnau, mossèn de la diòcesi de Barcelona, ha estat una figura destacada de la teologia i de la historiografia catalana, autor dels Documents del Concili Vaticà II, la primera traducció oficial al català dels textos aprovats pel Concili.

Tal com ha comunicat l’arquebisbat de Barcelona, la missa exequial se celebrarà dilluns, 2 de març, a les 10.00 hores, a la capella de la Residència sacerdotal Sant Josep Oriol (c. Joan Güell, 198-200).

Una trajectòria marcada pel Concili Vaticà II

Nascut a Avinyó (Bages) l’any 1928, el Dr. Josep Perarnau inicià la formació al Seminari de Solsona. Fou ordenat prevere el 30 de maig de 1952, en l’ordenació multitudinària celebrada a l’estadi de Montjuïc amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona, de mans del bisbe de Solsona, el Dr. Vicent Enrique y Tarancón.

La seva trajectòria acadèmica va quedar profundament marcada pel Concili Vaticà II. El bisbe Josep Pont i Gol, que l’havia tingut com a deixeble a Solsona, el reclamà com a assessor personal per preparar la participació en el Concili, convocat per sant Joan XXIII. Perarnau passà així de la diòcesi de Solsona a la de Sogorb-Castelló, on fou nomenat canonge de la catedral i exercí com a professor de teologia al Seminari diocesà (1955-1968).

Durant els anys conciliars actuà com a secretari del bisbe Pont i Gol, amb estades prolongades a Roma que li permeteren seguir de prop els treballs conciliars. D’aquella experiència en deixà testimoni en cròniques publicades a la premsa barcelonina, sobretot als diaris Tele/eXprés i El Correo Catalán.

Deu mesos després de la cloenda del Concili participà en la fundació de l’Associació de Teòlegs Catalans, de la qual fou el primer president. L’entitat, reconeguda pels bisbes de les diòcesis catalanes, desenvolupà la seva activitat durant tres dècades.

Una de les seves obres principals foren les traduccions al català i al castellà dels textos aprovats pel Concili Vaticà II. Posteriorment en preparà l’edició catalana oficial: Documents del Concili Vaticà II (Barcelona, 1995). Es doctorà en teologia amb una tesi sobre l’anomenat “Esquema XIII”, origen de la constitució pastoral Gaudium et spes, presentada a la Facultat de Teologia de Catalunya el 8 de novembre de 1972. També es llicencià en Filosofia i Història per la Universitat de Barcelona.

“Doctor honoris et laboris causa”

L’any 2009 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona. Diverses institucions reconegueren així la seva tasca com a restaurador de la figura i del pensament autèntic del beat Ramon Llull i com a servidor infatigable de la cultura humanística, teològica i històrica del nostre país.

En aquell context, el Dr. Armand Puig, aleshores rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, qualificà la vida de Perarnau d’“apassionada i apassionant” i afirmà que, més que doctor honoris causa, caldria dir-li “doctor honoris et laboris causa”. Perarnau fou fundador del “Seminari de teologia medieval catalana”, impulsor de l’“Aula Lul·liana” —amb la participació de la UB (Facultat de Filologia), la UAB (Facultat de Filosofia i Lletres) i la Facultat de Filosofia de la URL— i director del “Centre Internacional d’Estudis Arnau de Vilanova”.

Un estudiós de Ramon Llull

A més dels estudis sobre el Concili Vaticà II, Perarnau dedicà grans esforços a reivindicar la figura del beat Ramon Llull. Entre altres iniciatives, publicà el catàleg Els manuscrits medievals lul·lians, referit als manuscrits procedents de l’antiga Escola Lul·liana de Barcelona i conservats actualment a la Staatsbibliothek de Munic.

També va posar al descobert les falsificacions que l’inquisidor del segle XIV Nicolau Eimeric utilitzà per atribuir expressions heterodoxes —que eren falses— als textos lul·lians. La seva bibliografia compta amb gairebé quaranta títols dedicats a Llull. Igualment, donà a conèixer el pensament d’autors com Arnau de Vilanova, Francesc Eiximenis, sant Vicenç Ferrer i el teòleg Bartomeu Maria Xiberta, especialment en relació amb l’obra Clavis Ecclesiae.

La llarga bibliografia del Dr. Perarnau fou recopilada pel Dr. Lluís Cifuentes i Comamala, professor de la UB, i publicada el 2010; l’autor la cedí per a la Miscel·lània de la Facultat de Teologia de Catalunya i l’actualitzà fins a l’any 2013.