L’amor en la seva expressió més extrema, la misericòrdia, és la qui ens obre el cor a acollir i estimar fins i tot allò més miserable. Així se’ns presenta Jesús a l’Evangeli en les múltiples trobades amb els exclosos de la societat i que han de tastar el glop amarg de la misèria, persones que en totes les societats hi són presents, també a la nostra. Farà falta detectar la seva presència i actuar en conseqüència.

El papa Francesc ens ho explica així: “Déu mai no es cansa d’obrir de bat a bat la porta del seu cor per repetir que ens estima i que vol compartir amb nosaltres la seva vida. L’Església sent la urgència d’anunciar la misericòrdia de Déu. La seva vida és autèntica i creïble quan amb convicció fa de la misericòrdia el seu anunci. Ella sap que la primera tasca, sobretot en un moment com el nostre, ple de grans esperances i fortes contradiccions, és la d’introduir a tothom en el misteri de la misericòrdia de Déu, contemplant el rostre de Crist.” Podem dir que som la cara visible d’aquesta Església que està cridada a ser testimoni veraç de la misericòrdia?

Sant Agustí experimenta en la seva vida —als seus 33 anys—, pel pas de la conversió, la misericòrdia de Déu. Aleshores es demana: “Què és misericòrdia?” I diu: “No és altra cosa sinó carregar-se el cor d’un poc de misèria (dels altres). La paraula ‘misericòrdia’ deriva el seu nom del dolor pel ‘miserable’. Les dues paraules estan en aquests termes: misèria i cor. Quan el teu cor és afectat, sacsejat per la misèria dels altres, aquí tens la misericòrdia” (Sermó 358 A). El fet és que la misericòrdia té que veure amb la inclusió social dels pobres. Exercint la misericòrdia feim néixer brots de vida, brots de resurrecció.