En la festa dels sants apòstols Pere i Pau, sant Pau VI feia professió solemne de fe amb les paraules del Credo del Poble de Déu, i deia: “Volem enfortir el nostre propòsit de dur la fe mateixa a la vida en aquest temps en que l’Església ha de peregrinar en aquest món. Com en altre temps, a Cesarea de Felip, Simó Pere, fora de les opinions dels homes, va confessar veritablement, en nom dels dotze apòstols, el Crist, el Fill de Déu viu, així avui el seu humil successor i pastor de l’Església universal, en nom de tot el Poble de Déu, aixeca la seva veu per donar un testimoni fermíssim de la Veritat divina, que ha estat confiada a l’Església perquè l’anunciï a tot el món.”

El dia del nostre baptisme vam entrar per la porta del camí de la fe. Un itinerari que dura tota la vida i que som cridats a fer-lo amb la convicció que el Senyor ens acompanya i guia els nostres passos. Si ens fixem en els apòstols Pere i Pau, podem experimentar l’ànim que ens infon la fermesa de la seva fe en el Senyor. Per Ell han entregat la seva vida fins al martiri.

L’experiència que viuen Pere i Pau per fer conèixer Jesucrist, no obstant, no els resulta sempre fàcil. Passen per la persecució, la presó, la marginació, el rebuig social. Sobre aquesta força testimonial, l’Església hi troba la solidesa de la missió que el Senyor li ha encarregat. L’amor de caritat serà la credencial de la seva credibilitat. La resposta definitiva la donarà Pere com a Cap de l’Església quan Jesús li confia la missió de pasturar el ramat i li diu: “Pere, m’estimes?” i Pere li respon amb la seva forma d’estimar, encara immadura: “Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estim” (cf. Jn 21,15-19).