“La comunicació dels cristians —però també diria que la comunicació en general— hauria d’estar entreteixida de mansuetud, de proximitat, a l’estil dels companys de camí, seguint el Comunicador més gran de tots els temps, Jesús de Natzaret”, escrivia el papa Francesc al darrer missatge de la Jornada de les Comunicacions Socials. Bergoglio tenia en alta consideració l’ofici de periodista i així ho portava escrit en el discurs que va lliurar-los en el Jubileu dels Comunicadors, el primer de tots els pelegrinatges jubilars al Vaticà que es va fer aquest gener passat: “La del periodista és més que una professió. És una vocació i una missió. Vosaltres teniu un paper fonamental en la societat actual, en la narració dels fets i en la manera d’explicar-los. Ho sabem: el llenguatge, l’actitud, el to poden ser decisius i marcar la diferència entre una comunicació que revifa l’esperança, basteix ponts, obre portes i una comunicació que, al contrari, augmenta les divisions, les polaritzacions, les simplificacions de la realitat.”

“La polarització es contagia per osmosi; tots hi estem implicats. Ens resulta fàcil i còmode”, observa Marta Burguet, membre del Grup noviolència de Cristianisme i Justícia.