Aquests dies hem contemplat pels mitjans de comunicació social tots els actes, sobretot litúrgics, arran de la mort del papa Francesc i del Conclave que ha elegit el nou Successor de sant Pere.

Vegem-ne alguns aspectes: en la mort del Papa, es va fer el ritu de la certificació de la seva mort per part del cardenal camarlenc i personal de la Santa Seu. Un dels actes principals va ser la missa exequial, celebrada a la plaça de Sant Pere i presidida pel degà del Col·legi cardenalici, Giovanni Battista Re. Un detall curiós és el color de les exèquies del papa, que no és el morat o negre (com de costum), sinó el vermell, tradició antiquíssima en les exèquies (a Roma, no a fora) dels Papes i els cardenals. El papa difunt duia la casulla també vermella, així com el pal·li sobre les espatlles —com a metropolita de la província eclesiàstica romana-— i la mitra blanca simple. Sobre el fèretre —un de sol— el llibre dels Evangelis. En resum, va voler equiparar en gran part les exèquies del sant pare a les exèquies d’un bisbe diocesà.

I anem al Conclave: s’inicia al matí amb la missa Pro eligendo Pontifice, una missa que recull el Missal Romà on es demana que el Senyor ens concedeixi un pastor “que us plagui per la seva santedat i ens sigui profitós per la seva sol·licitud amatent”. La celebració és presidida, novament, pel degà del Col·legi de cardenals. El color litúrgic torna a ser el vermell, perquè s’invoca d’una manera peculiar l’Esperit Sant. A la tarda s’inicia a la capella paulina, on tots els cardenals, vestits amb hàbit coral (és a dir, sotana i faixa vermella, roquet i muceta vermella, així com el solideu, el birret i el cordó de la creu pectoral i l’anell) inicien la processó, tot cantant la lletania dels sants, cap a la Capella Sixtina, on tindrà lloc l’elecció. Un cop acabat el cant de les lletanies, té lloc el cant del Veni creator Spiritus, invocant l’Esperit Sant per a l’elecció. Quan finalitza el cant, el cardenal que presideix el Conclave dirigeix el jurament amb els altres cardenals electors i al final, un per un, juren tocant el llibre dels Evangelis, començant pels cardenals-bisbes, seguint pels cardenals-preveres i acabant pels cardenals-diaques.

Quan l’últim dels cardenals-diaques va fer el jurament, el mestre de cerimònies pontifícies, l’arquebisbe Diego Ravelli, va pronunciar la frase extra omnes (“fora tothom”) i tot el personal que era a la Capella Sixtina va marxar i es va tancar la porta. A dins hi van quedar només els cardenals electors —el mestre de cerimònies va tancar la porta i en va sortir per una altra— i, aleshores, el predicador, que era el cardenal Raniero Cantalamessa, els va adreçar una reflexió espiritual, abans de procedir a l’elecció.