Un cop vaig assistir a la presentació d’un llibre que havia causat força enrenou en l’ambient catòlic, perquè pintava una perspectiva particular pel que fa als esdeveniments del món. L’autor ens va oferir pistes diverses sobre com formar-se davant dels embats d’aquesta nova cultura que ens envolta i que s’està alçant com un ídol que exigeix adoració.
Entre els consells que ens va brindar, en destaco un: llegir literatura clàssica, és a dir, aquella que ha resistit el pas del temps. Aquestes obres, malgrat que moltes són ficcions narratives, en realitat toquen el més profund i permanent de la realitat humana. Són llibres que ens confronten amb el món tal com és. Els misteris del cor humà estan tancats i a la nostra disposició en les obres dels clàssics.
Ens va posar l’exemple dels membres d’una família romanesa que, durant el període del règim totalitari comunista, llegien plegats El senyor dels anells. Podríem pensar que es tractava d’un simple divertiment familiar, però era molt més que això. La capacitat mimètica (còpia de la realitat) que posseeix l’art és una eina educativa de primer ordre. De manera que, llegint la gran obra de Tolkien, a més de passar una bona estona, aquesta família percebia amb total claredat en el seu context històric qui eren Mordor i Sauron; i se sentien com Frodo, Sam, Aragorn i els altres membres de la comunitat de l’anell: aparentment insignificants davant la immensitat del mal, però sabent que també ells el podien vèncer.
Per això, les obres literàries que es llegeixen al col·legi o per entreteniment individual o en família són determinants, perquè configuren les imatges amb les quals el lector interacciona amb el món que l’envolta.
I quins llibres són els adequats per a nosaltres i per als nostres fills? On podem trobar una llista d’obres carregades de valors, alts ideals i virtuts emulables? Doncs us recomano un altre llibre: De libros, padres e hijos de Miguel Sanmartín Fenollera. És una guia molt didàctica i reeixida en la qual es tracta la importància de la literatura per a l’educació dels fills, s’hi donen pistes sobre com treballar-la personalment i en família i, per si no fos prou, ofereix un seguit de llibres per edats en el qual l’encerta un 100%. I no ho explico sense coneixement de causa, sinó perquè n’he seguit les pautes en persona a casa meva i han resultat del tot adients.
